tag:blogger.com,1999:blog-63895358687325876022024-03-05T06:21:55.153+01:00Pel plaer d'escriure El blog literari de Joan IsaacImmahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-34078234702573299612020-03-23T11:31:00.001+01:002020-03-23T11:34:45.524+01:00UNA LLIÇÓ D'HUMILITAT?<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505; line-height: 115%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Darrere d'aquesta finestra de casa veig el món des de la meva presó domèstica, necessària i angoixant. </span></span><span style="color: #050505; font-family: verdana, sans-serif;">Però sento que l'aire és més transparent que
mai i deliciosament respirable. No passen cotxes ni autobusos sorollosos i
contaminants, i aquest silenci urbà s'agraeix profundament. La primavera
escampa la seva flaire com un regal de la natura que esclata amb mil colors i
perfums llargament enyorats després de l'inhòspit hivern. La natura és sàvia,
però també pot ser venjativa. Dic això perquè podria ser que tota aquesta
tragèdia global no sigui res més que una cura d'humilitat per als humans. Hem
arribat massa lluny maltractant el planeta i potser la natura ens està posant
davant del mirall de les nostres misèries. L'aire s'ha fet més pur i
transparent, però no el podem gaudir, ni podem passejar pels jardins ni els
camps de flors multicolors i de verds meravellosos. És com si la natura ens
castigués severament. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBOzfiXFIQTbWT4J7gU2Ub5XcF1wmXxLSypUyVOaWswrq82CMVA_-WAX9p9Hqzk29Uf5662oES85FFHaDuI5dWjZG_ZSh-wzh4oagZXidm9EQALZYGFloJWkM60j1z3w212AwkhkAqt9Q/s1600/humiltat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="810" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBOzfiXFIQTbWT4J7gU2Ub5XcF1wmXxLSypUyVOaWswrq82CMVA_-WAX9p9Hqzk29Uf5662oES85FFHaDuI5dWjZG_ZSh-wzh4oagZXidm9EQALZYGFloJWkM60j1z3w212AwkhkAqt9Q/s320/humiltat.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #050505; font-family: verdana, sans-serif;">Els canals de Venècia, habitualment bruts i pudents, ara
són somniades aigües transparents poblades de peixos. Fins i tot s'ha vist
algun dofí nedant pel Gran Canal. Les ciutats xineses ara estan lliures de
contaminació, el blau del cel apareix radiant i pur, i els rius abans més
contaminats flueixen ara nets cap al mar. No es tenen notícies d'incendis
terribles en cap lloc del planeta i l'Amazònia començarà a recuperar l'alè.
Potser aquest virus és un mal necessari, una lliçó d'humilitat per a la nostra
condició humana. Enyorem més que mai els petons i les abraçades i les relacions
humanes, coses que hem oblidat amb la nostra vida frenètica i deshumanitzada
que entre tots hem construït. Prometo que el dia que s'acabi aquest malson i
pugui sortir lliure al carrer m'abraçaré als arbres del preciós passeig que
tinc davant de casa, i també abraçaré la primera persona que es creui amb mi,
la coneixi o no. Potser un virus de tant en tant no ens aniria gens malament.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505; line-height: 115%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505; line-height: 115%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Joan Isaac</b></span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-40400724462604949282020-03-23T11:09:00.002+01:002020-03-23T11:26:56.783+01:00MIRAR EL MÓN DES DE LA FINESTRA<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAIijprPXKaL3OyeOMcEOelKpU97L1Ane2NYDv-HGIO55NPVq7bOTr-ci6EEfmmZUHkx2GlfJQ9Z66DryYjtDVEY-_m_WdLOb15x05kJRG9RxB6hpmlrUyg4P9a0DQGnJNl-gE6PFEzHQ/s1600/dona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="487" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAIijprPXKaL3OyeOMcEOelKpU97L1Ane2NYDv-HGIO55NPVq7bOTr-ci6EEfmmZUHkx2GlfJQ9Z66DryYjtDVEY-_m_WdLOb15x05kJRG9RxB6hpmlrUyg4P9a0DQGnJNl-gE6PFEzHQ/s320/dona.jpg" width="262" /></a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Miro el món des de darrere de la finestra, un món buit i silenciós. És una
sensació estranya i tristíssima. Aquest pànic global per culpa d’un virus
desconegut crec que canviarà l’ordre mundial a tots nivells. Darrerament han
sorgit teories conspiratòries sobre l'origen d'aquest virus. Jo el que tinc
clar és que el que està a punt de col·lapsar-se no és la sanitat, sinó el
planeta mateix. De de fet, ja fa temps que s'ha col·lapsat. La nostra
vulnerabilitat i fragilitat com a societat l’ha posat en evidència un petit
virus microscòpic. Això és una guerra sense armes, una sorda i terrible guerra
radiada i televisada en directe. Més enllà de la preocupació per la meva salut
i la dels meus familiars directes, el que més m'angoixa d'aquest confinament és
la pèrdua de llibertat que em comporta. La llibertat de relacionar-me amb la
gent que estimo, de sortir al carrer i passejar per la meva ciutat. Hi ha qui
teoritza sobre poders ocults que mouen els nostres fils com si fóssim titelles.
Uns poders per als quals nosaltres som un zero a l’esquerra: els importa molt
poc les nostres vides i la nostra condició d'éssers humans, només els interessa
un reequilibri econòmic a nivell planetari perquè l'hegemonia de la riquesa
torni a les mans dels de sempre. Es diu també que aquesta pandèmia a nivell global
respon a interessos econòmics d’alguns que no dubten a destruir economies com
la xinesa i l'europea, veritables pedres a la sabata per la seva potència
hegemònica. Orwel i Albert Camus ja en parlaven fa molt de temps en les seves
novel·les premonitòries. Tinc seixanta sis-anys i per edat estic en el grup de
risc. Potser el risc està en viure massa anys i la gent que encarem el final de
la vida sortim massa cars, com ha apuntat en els darrers dies una il·luminada
del Fons Monetari Internacional.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Se'm fa difícil creure que d’un pobre xinès que menjava en un mercat un
animal sospitós s´hagi escampat aquest malson a nivell planetari. Però no vull
creure tampoc que la ciència i els científics, en lloc de treballar per curar
les malalties, les creïn al servei dels suprapoders econòmics. El que estem
patint avui passarà, però els nostres fills en el futur segur que patiran
pandèmies semblants. L'any 98 vaig escriure la cançó “On és la gent”. Hi diu:
“On és la gent, que cada cop es fa més trist sortir als carrers, si són carres
aquests deserts de vidre, ferro i de ciment..”. I també: “L'isolament porta
sovint la mort per massa intimitat”. “Que ja ens besem virtualment, per evitar
perills severs..”, continua la cançó, maleïda premonició. Voldria agrair al
virus que aquest confinament m’ha servit per llegir llibres pendents i escoltar
molta música oblidada, i sobretot per estar al costat de la gent que estimo, la
meva família per proximitat física, i tots els meus amics des de la
virtualitat, que em permet estimar-los a distància. Segurament mai sabrem la
veritat sobre què o qui ha provocat aquest desastre global, però el que sí sé
és que enyoro la llibertat més que mai. A aquesta hora sempre baixo al bar de
sota de casa a prendre un vinet blanc i a conversar amb els clients habituals
sobre la vida i les coses, i el divendres marxo a Sant Salvador per retrobar-me
amb el meu mar i explicar-li en silenci les meves confidències, per fer el
vermut al meu Can 60 a la platja, o per anar a buscar a una estació algú que ve
de lluny i estimo. Tot això m’ho han robat els maleïts conspiradors o l'animal
sospitós del mercat xinès. Chi lo sa!, com diuen els meus estimats i
maltractats italians!!.Visca la vida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #050505;"><b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Joan Isaac</span><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<br />Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-22134040892749233402019-07-06T20:25:00.001+02:002019-07-06T20:25:25.828+02:00LLANÇAR LA TOVALLOLA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9o1ZRgAE-adYavt0uUppFHirb_ebwYvp1wAepRyRZctQDc_1fZaxtyJvkEwfIgDt09-y22ngWTXgKYP31v5feUq8oC8PGyIRzw24NPb5YXVBF0G6ujPSTJ5HOGLmmzsM0Vh6B2JGya7c/s1600/tovallola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="267" data-original-width="400" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9o1ZRgAE-adYavt0uUppFHirb_ebwYvp1wAepRyRZctQDc_1fZaxtyJvkEwfIgDt09-y22ngWTXgKYP31v5feUq8oC8PGyIRzw24NPb5YXVBF0G6ujPSTJ5HOGLmmzsM0Vh6B2JGya7c/s320/tovallola.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L'expressió
“llançar la tovallola” té l'origen en els combats de boxa. L’entrenador d’un
boxejador llança una tovallola al ring quan veu que el seu púgil està rebent un
càstig massa dur del contrincant. Llançant la tovallola demana que s'aturi el
combat abans que el boxejador prengui més mal. Es podria discutir si aquest
gest és de rendició o de protecció, però el que està clar és que un cop la
tovallola és a dins del ring, automàticament es dona per acabat el combat i,
conseqüentment, hi ha un vencedor i un vençut.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Amb
pocs dies de diferència he vist i viscut dues històries que m’han fet pensar en
aquesta expressió. L’Anton, un veí de Malgrat malalt terminal, ha decidit
llençar la tovallola de la vida. Vol morir. És particularment esfereïdora la
imatge d’un home tan derrotat per la malaltia que fins i tot és incapaç de
fer-se entendre amb la paraula. L'Anton no vol viure més i demana que algú
l’ajudi a morir, no pot viure més amb el dolor infinit que pateix i, demostrant
una extraordinària lucidesa, diu que vol morir per amor. Amor a la seva
companya de tota la vida. Vol morir perquè estima una dona i no la vol veure
patir.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Cap
llei no hauria de negar el dret a morir si algú ho desitja. En països
civilitzats i sobretot laics, com Suïssa, és legal la mort assistida. Clíniques
especialitzades acullen aquests malats terminals i els ajuden a morir dignament
a canvi, això sí, d’una quantitat de diners.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Fa
uns mesos vam assistir a la mort en directe d'una persona que havia demanat
ajuda per morir. El marit d’una malalta terminal li pregunta si està decidida a
fer el pas, i davant l’assentiment d’ella, li acosta un got amb una palleta.
D'un sol glop, la dona ingereix el beuratge que li ha de provocar la mort, un
glop de mort i alliberament. L’últim petó que li fa el seu company és també una
demostració d’amor a la vida, perquè facilita a algú la fi del patiment. Amor i
mort es confonen en aquestes dues històries que traspuen romanticisme portat al
límit.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L’altra
història em toca molt més íntimament. Una amiga de l’ànima, artista
extraordinària, penjava l’altre dia una fotografia al seu mur de Facebook: una
guitarra i una flor, i al peu de la imatge només una paraula inquietant:
“Plego”. . Conec perfectament aquesta sensació de "fracàs" artístic.
És un sentiment que m'ha assetjat moltes vegades, tot i que amb els anys he
après també que l'èxit és relatiu.<br />
Els artistes depenem molt del reconeixement dels altres, és cert, però un
artista no pot mai llançar la tovallola. L’artista és algú dotat per crear. La
creació és un do intransferible, un do que es té o no es té. Un artista té
l'obligació ineludible de donar a la societat el fruit del seu treball per
fer-la més justa i més culta.<br />
En aquests moments en què la nostra societat naufraga, un poema, una cançó o un
llibre són el salvavides necessari per surar de nou. Van Gogh o Modigliani mai
no van llançar la tovallola i tenien moltes raons per fer-ho. Tots dos van
tenir una vida plena de penalitats i incomprensió i no van vendre els seus
quadres fins després de morts. Un artista mai no es pot lliurar del verí de la
creació, és intrínsec a si mateix. L’Anton de Malgrat té tot el dret a llançar
la tovallola. Si pogués, li acostaria el got jo mateix. La meva amiga de
l’ànima nooooo!!!!. Recordo perfectament el que li vaig dir: “Si no esborres
això del teu mur de Facebook et mato”. Afortunadament, no ha estat necessari.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Joan
Isaac<o:p></o:p></span></div>
<br />Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-78467282621799387512019-07-06T20:23:00.003+02:002019-07-06T20:23:55.916+02:00MIRAR CAP AL CEL<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl1E93M9uHTtKA61089yHak-h3SKdUI9KF7fDqs2aJmM93As4RGa8f1Q9d6w03AoGqh99aBQXqeW0rxl-NvaTBuo0nKRLzNbBqGn_7iMKtytq95xp8htjn6jpYedQWNTNaK18izQofW7c/s1600/cel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl1E93M9uHTtKA61089yHak-h3SKdUI9KF7fDqs2aJmM93As4RGa8f1Q9d6w03AoGqh99aBQXqeW0rxl-NvaTBuo0nKRLzNbBqGn_7iMKtytq95xp8htjn6jpYedQWNTNaK18izQofW7c/s1600/cel.jpg" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La Ivanna Ferrari és una jove estudiant de l’últim
curs d'arquitectura a la Universitat de Bolonya, a Itàlia. Està preparant un
treball de final de carrera sobre el modernisme. Sempre li ha entusiasmat
l'arquitectura modernista i ha decidit visitar Barcelona per veure de prop les
joies arquitectòniques que ha vist mil vegades en fotografies i reportatges als
mitjans de comunicació italians. És el primer cop que visita la ciutat i
desconeix la seva xarxa de transport públic. Per això ha preferit agafar un bus
turístic, concretament el que recorre la ruta Nord, per tenir una primera visió
panoràmica dels edificis modernistes més importants. Junt a una munió de
turistes japonesos, la Ivanna comença el seu periple per la ciutat. La
contempla des del segon pis del bus turístic, mentre una suau brisa de mar li
acarona les espatlles.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Des que el món és món, l’home ha tingut la
necessitat de mirar cap al cel. Al cel, l'home hi ha buscat respostes als
misteris de la vida i de l’univers. La invenció del sextant va suposar una
revolució per als grans navegants portuguesos, holandesos, espanyols i
catalans. Mesurant l’alçada dels estels, aquest giny permetia saber exactament
la posició de les naus en les grans travesses dels descobridors per les
infinites rutes marines. L'arquitectura és una ciència que necessita d’aquesta
mirada zenital per ser admirada. Els zigurats mesopotàmics, les piràmides
egípcies i asteques o les grans catedrals gòtiques europees s’enlairen sempre
cap al cel, com si volguessin tocar Déu. Quan pensem en els nostres morts
sempre mirem cap al cel, com si fos el destí final pel seu repòs etern.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La gent que treballa al camp sap molt bé de què
parlo, perquè la seva subsistència depèn del cel. L’observació del cel a
primera hora del matí els permet, gràcies a una saviesa ancestral, preveure els
possibles perills per a les seves collites i prendre les mesures més adients
per protegir el fruit del seu duríssim treball. Deia Bigas Luna que les coses
més importants que fem els catalans sempre les fem mirant en direcció al cel:
admirar els castells humans, beure en porró o menjar calçots. Els humans
construïm telescopis cada cop més potents per observar l’univers i ens
emocionem quan sentim la notícia que en una llunyana galàxia s’han trobat
planetes teòricament habitables com el nostre. Necessitem mirar cap al cel,
sempre ho em necessitat per reafirmar la nostra identitat terrenal. Algú
s’imagina passejar per la Cinquena Avinguda de Nova York i no alçar la vista
cap al cel?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Després d'una hora de viatge, la Ivanna torna al
punt d’inici de la visita, i s'apropa a una guia turística i es queixa de la
brevetat del trajecte. Li exigeix un full de reclamacions, on vol fer constar
la seva queixa per la mala qualitat del servei. Molt amablement, la guia li
respon que el bus turístic ha fet el seu trajecte habitual amb les parades
corresponents, i li recomana que en una propera visita, desconnecti el seu
telèfon mòbil, i deixi de mirar la pantalla. Disgustada amb la resposta, la
Ivanna s'allunya de la parada del bus turístic amb el mòbil a les mans. Explica
l'incident a una amiga per WhatsApp i en un pas de zebra, un cotxe comercial
d’una operadora de telefonia l'atropella i la deixa greument ferida.Un sanitari
del 112 recull de l’ asfalt el seu mòbil d’ última generació amb la pantalla
esquerdada i el posa dins una bosseta de plàstic.<o:p></o:p></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Joan
Isaac<o:p></o:p></span></div>
<br />Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-30542099438256916622019-07-06T20:21:00.001+02:002019-07-06T20:21:58.846+02:00EM DIC PAQUITA ORTELLS I SIMÓ<br />
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">EM DIC PAQUITA ORTELLS I SIMÓ<o:p></o:p></span></div>
<div style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background: white; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; orphans: 2; text-align: justify; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , sans-serif;">Em
dic Paquita Ortells i Simó, tinc 69 anys i el proper 17 de setembre en faré 70.
Vaig néixer a Barcelona i he viscut des de fa molts anys al districte de
l'Esquerra de l'Eixample, concretament a l'avinguda de Josep Tarradellas, abans
Infanta Carlota. És un barri agradable per viure-hi. L'amplitud de l'avinguda
el fa respirable i esponjós. Les fileres d'arbres, altíssims, que ressegueixen
tota l'avinguda la converteixen en un privilegiat pulmó v</span><span class="textexposedshow" style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , sans-serif;">erd difícil de trobar en altres barris de Barcelona. No
sé exactament de quina espècies són, aquests arbres, però quan floreixen ho fan
amb un exuberant esclat de flors grogues, que a poc a poc cauen al terra i
l'entapissen d'un groc intens, com si es tractés d'una catifa de flors de
Corpus que embelleix els carrers de Sitges.</span></div>
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Però, com tot a la vida, res és definitiu ni etern,
i he decidit mudar-me de barri. He estat sempre una dona lliure i
desacomplexada, no m'he callat mai res davant de ningú, i potser per això m'he
creat una immerescuda fama de dona de caràcter fort i indomable. La Paquita és
molt Paquita, diuen els veïns, però prefereixo ser així a viure d'aparences
falses i hipocresies d'autodefensa.</span></span></div>
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">
</span><br />
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span class="textexposedshow"><span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Sempre
he estat enamorada de la Costa Brava, especialment de l'Estartit, on he passat
molts estius, gaudint del seu mar d'aigües turqueses i del vent de tramuntana,
que ho neteja tot, i fa l'aire transparent i l'horitzó nítid. La mudança no ha
estat gaire complicada. De fet, el meu equipatge és lleuger i poc voluminós. He
procurat amb els anys desfer-me de totes les coses inútils i he arribat als
meus setanta anys amb la felicitat d'haver viscut cada dia com si fos l'últim
de la meva vida. No tinc quasi família. La meva única família és un grup
d'amics fidels i comprensius amb la meva manera de veure i viure la vida. Els
he demanat ajuda amb la mudança i així ho han fet. He trobat un lloc meravellós
per viure, amb una vista preciosa a les Illes Medes, que em defensaran quan la
tramuntana furiosa desfaci els meus llençols, com deia Pi de la Serra a la
"Cançó de l'atzar". Em dic Paquita Ortells i Simó, vaig morir fa tres
mesos d'una insuficiència respiratòria (ja m'ho deien, els metges, que fumava
massa!), visc a prop de l'escullera del port de l'Estartit, en una petita urna
d'argila, i soc el que queda de mi: un grapat de cendres. A prop d'on visc hi
ha un camp preciós de posidònies, em venen a visitar els sards, els molls i
algun corball perdut famolenc que s'alimenta de mi. A tres metres de fondària
hi teniu la vostra casa, entre actínies i eriçons de mar. Hi arribareu sense
dificultat, l'aigua és transparent com un mirall.</span></span><span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Joan Isaac<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcp8Asa9HjtJdlIglNFmN9T13iEbTxZ1tks1HPmRryHZBq1uREI9PyAOpgOTUhVBOMddRJl-76U4oPOMu9yFmPj8HFErRHnexfskFgmUtNlEuvwBoW7seqya1YBZwkBXM-499DBPlo0G4/s1600/mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="715" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcp8Asa9HjtJdlIglNFmN9T13iEbTxZ1tks1HPmRryHZBq1uREI9PyAOpgOTUhVBOMddRJl-76U4oPOMu9yFmPj8HFErRHnexfskFgmUtNlEuvwBoW7seqya1YBZwkBXM-499DBPlo0G4/s320/mar.jpg" width="238" /></a></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #1c1e21; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>
<br />Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-15196282139582704682019-06-16T21:23:00.000+02:002019-06-16T21:23:57.309+02:00EL FARONER DEL SILENCI<br />
<div class="_5pbx userContent _3576" data-ft="{"tn":"K"}" data-testid="post_message" id="js_rw" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; line-height: 1.38; margin-top: 6px; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5d06959b14d907988052597" style="display: inline; font-family: inherit;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisRTinFRH7xvwR6UUMpdpo0VFMnIyS2JDt0YFipGa64NL-NkU7ptmk9r3QbJqRAijujrbAMtfQnhkdlAJcI_2jJFCjMg0-leUDNsbt7-xJUhPhOw3aUxggKCQifWElITkJLix7mWSLy6U/s1600/far.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; clear: left; display: inline !important; float: left; font-family: inherit; font-size: 14px; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="177" data-original-width="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisRTinFRH7xvwR6UUMpdpo0VFMnIyS2JDt0YFipGa64NL-NkU7ptmk9r3QbJqRAijujrbAMtfQnhkdlAJcI_2jJFCjMg0-leUDNsbt7-xJUhPhOw3aUxggKCQifWElITkJLix7mWSLy6U/s1600/far.jpg" /></a><span style="font-family: inherit;">Si hi ha algun ofici que m’ha produït sempre una fascinació especial, aquest és el de faroner. Són moltes les referències literàries i musicals que evoquen aquests vigilants de l’infinit. Sánchez Piñol estructura la seva novel·la “La pell freda” entorn a la solitud d’un personatge perdut en una illa remota, un home que fuig del món per refugiar-se en un paratge solitari i llunyà de tot. Serrat diu en una preciosa cançó que prefereix “el farero de Capdep</span><span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;">era al vigía de Occidente”, o el poema de Miquel Desclot " El faroner del cap de Creus" musicat per el grup Coses. Què té de fascinant aquest ofici que tantes novel·les i cançons ha inspirat al llarg del temps?</span></div>
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Jo he fet de l'observació de la vida una de les meves passions. Potser per això sento veneració per aquests personatges solitaris. M’agrada el silenci i la solitud, observar la vida des de la immobilitat. Cada dia del món, a les 8,30 h baixo a prendre un cafè a sota de casa meva, a la terrassa d’un bar preciós que és diu El cafè de les paraules. És un bar d'una bellesa única, decorat amb un gust exquisit que recorda els bistrots parisencs de Saint-Germain-des-Près. La Carme, la propietària, és una dona d'edat indefinida que vesteix sempre de negre. És amant de la literatura i la fotografia i això es fa evident en la decoració del local, adornat amb fotografies en blanc i negre i cites literàries. Cadires i tamborets “Thonet” i butaques d’antiquari creen un ambient que convida al silenci i al recolliment. A diferència de les terrasses de la majoria dels bars, totes tan impersonals, totes amb les mateixes taules i cadires metàl·liques, aquesta terrassa té el mobiliari de ferro forjat negre i tendals també negres, i això li dona una elegància especial.</span></span></div>
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Jo observo la vida des de aquesta terrassa cada matí, ordeno idees i agendes i, sobretot, observo com passa la vida pel meu davant. Soc un faroner urbà que divisa la infinitud humana des del meu silenci expectant. Escenes que es repeteixen com un “déja vu” amb els mateixos personatges dia rere dia. Escruto cadascuna de les mirades, cadascun dels gestos de la gent i elaboro teories sobre les seves vides. Sento converses indiscretes de primeres cites. La vida passa pel meu davant com el mar infinit dels faroners i encenc focs petits per orientar la meva vida per evitar que els esculls del dolor posin fi a la meva singladura vital. Desplego cartes marines per trobar la millor ruta cap a la meva felicitat, i ho faig en silenci, sempre en silenci, com els faroners de les illes oblidades.</span></div>
</span></div>
</div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-78989581364041209862019-06-16T21:20:00.002+02:002019-06-16T21:21:21.016+02:00JUBILAR-SE O REINVENTAR-SE..?<div style="background-color: white; color: #1c1e21; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
En una de les més belles i desesperades cançons d’amor que s’han escrit mai, Jacques Brel diu: “deixa'm ser l’ombra de la teva ombra, l’ombra de la teva mà, l’ombra del teu gos, però no em deixis, no em deixis”.</div>
<div style="text-align: justify;">
Segurament la por a la pèrdua, en aquest cas la pèrdua de l’amor, és una de les sensacions més doloroses que experimentem els humans en el nostre trànsit vital. Però no sols tenim por a la pèrdua de l’amor, també en tenim de moltes altres<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"> coses que hem acumulat com tresors preciosos al llarg de la nostra vida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Intentem oblidar els mals tràngols amb què la vida a voltes ens castiga, però per un estrany equilibri de forces aquests mals moments es compensen amb els instants de felicitat que hem gaudit. La nostra vida l'articulem amb rutines que acceptem resignats. La família i els amics formen part sobretot de l’atzar i, a la fi, som tot allò que donem i que ens donen. Ens acomodem a territoris que nosaltres mateixos hem construït al llarg del temps per aconseguir el grau de felicitat suficient per evitar al màxim possible el patiment.</span></span></div>
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Viure és viatjar a través del temps que la vida ens regala. Però el temps és impecable i cruel. Res és etern i tot té data de caducitat, i no parlo de la mort física, sinó de l’allunyament físic i mental de rutines que ens han enriquit personalment i professionalment, en la feina que hem fet de la millor manera que hem sabut.</span></span></div>
<span class="text_exposed_show" style="display: inline; font-family: inherit;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Arribarà un dia que el despertador no sonarà com ho ha fet cada dia i la pressa desapareixerà de les nostres vides. Ja no correrem sota el sol o la pluja per agafar aquell tren que s’escapa i que ens porta com cada dia a un altre àmbit que ens és conegut i necessari pel nostre equilibri personal. Encetarem una altra rutina personal, desconeguda i no exempta de vertigen. Omplirem el temps amb altres ocupacions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Diuen que naixem sols i morim sols, però jo no ho crec del tot. Morim amb tots els records vitals i les fisonomies dels rostres que hem conegut al llarg de la nostra vida. Penso que en comptes de tancar el llibre d'una part de la nostra vida, és absolutament necessari obrir-lo altre cop des de la primera pàgina i assumir els errors sense dolor, permetent-nos de tant en tant un somriure davant els records feliços. Com el d'aquell cafè que vàrem prendre amb algun company de feina entre llàgrimes de dolor o felicitat en un mar de complicitats compartides. I, sobretot, no hem de deixar mai de somniar. A l’estació dels somnis cap tren porta retard!!!</span></div>
</span><br />
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1c1e21; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px;">
<div style="font-family: inherit; margin-bottom: 6px; text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9EYMIhyhCkDj_jyne-6i8V920G4S0S2xeUKW-DZRpXuGZU0nQ-UsnySa89twFOkKtXHLdwzhYotpPrhoaO901bS82zg979lNzuDnkyIB78xbWSH0qYbSicga_25N4v22wtZ2UPNhg5rg/s1600/jacques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9EYMIhyhCkDj_jyne-6i8V920G4S0S2xeUKW-DZRpXuGZU0nQ-UsnySa89twFOkKtXHLdwzhYotpPrhoaO901bS82zg979lNzuDnkyIB78xbWSH0qYbSicga_25N4v22wtZ2UPNhg5rg/s1600/jacques.jpg" /></a></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-3682288380555088932019-06-16T21:13:00.003+02:002019-06-16T21:16:05.707+02:00PELUQUERÍA DE CABALLEROS<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgifO6BTiEfwChe0ZVWoeL5ngryxRMku-11p99Lx6GKqD4davbN50BSST3nFDFwf2bzwy8kPL0-Jk9m8wdtiwKRPb38gXWHsIcM-IdW-Ckc8fVkEPLYfaxKGWAMku_e5FShJIZt5yvqmg/s1600/perruqueria.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgifO6BTiEfwChe0ZVWoeL5ngryxRMku-11p99Lx6GKqD4davbN50BSST3nFDFwf2bzwy8kPL0-Jk9m8wdtiwKRPb38gXWHsIcM-IdW-Ckc8fVkEPLYfaxKGWAMku_e5FShJIZt5yvqmg/s1600/perruqueria.jpg" /></a><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">Avui he anat a tallar-me els cabells. M’agrada dir-ho així: tallar-me els cabells. A prop de casa meva, hi tinc un divers assortiment de perruqueries per triar: des d'un Barber Shop, amb iconografia americana a la façana, representada per un tub transparent on davallen contínuament en sentit helicoïdal tres franges de color (vermell, blanc i blau), representatives del gremi des de temps immemorials, fins a un Hair Stylist, local d’estètica moderna que exhibeix a l'aparador cartells amb fotografies de models (homes i dones) d’una bellesa quasi impossible i que està regentat per noies joves, acabades de sortir d’escoles de perruqueria i estilisme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">La tercera opció, la que he triat, és una Peluquería de caballeros, un local més aviat petit, amb mobles de fusta dels anys setanta, que ha aguantat amb dignitat el pas del temps i de les modes. Tres empleats de mitjana edat treballen en aquest establiment. Segurament és l’únic ofici que han fet a la seva vida, des que eren aprenents. Entro i espero pacientment el meu torn assegut en una cadira de fusta, amb el seient de reixeta trenada. La qualitat, poc freqüent en aquest tipus d'establiments, de les revistes que tenen a disposició dels clients (Historia y vida, Sapiens, Viajar, entre altres) em confirma que he encertat el lloc que he escollit per tallar-me els cabells. Després d’escombrar les restes de cabells del client anterior amb una rara meticulositat, un dels empleats em convida a seure en una butaca metàl·lica hidràulica que, accionada amb els peus, em col·loca a l’altura justa davant d’un gran mirall. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">El perruquer m’embolcalla amb una bata blanca i me l’ajusta al coll per evitar que s'escolin restes de cabells per sota la camisa. Al rentacaps, em recolza delicadament el cap, em pregunta si la temperatura de l’aigua és l'adequada i m’ensabona tot fent-me un dolcíssim i delicat massatge. Sento un plaer gran i un relax infinit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">Retorno a la butaca del davant del mirall amb els cabells humits, netíssims, i el perruquer em pregunta com vull que em talli els cabells. Davant la meva evident carència pilosa, li dic que faci el que pugui, però acabo amb una frase que tots hem dit alguna vegada: “Ni molt curt ni molt llarg”. Em relaxo i tanco els ulls. Quan els obro, m'apareix de sobte, projectada sobre el mirall, la imatge d’un nen de 6 o 7 anys amb pantalonets curts i una brusa blanca. Plora desconsoladament, mentre la seva mare s’esforça per calmar el pànic que li provoca aquell home amb jaqueta blanca que duu a les mans un estri que el nen associa a un aparell de tortura. A poc a poc el nen es calma i mentre sangloteja resignat, la mare no para de dir-li que està molt guapo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">Desapareix la imatge del mirall i sento com el perruquer intenta establir una conversa. S'ha adonat que, mentre esperava al meu torn, fullejava una revista d’Història. Acabem parlant de la Revolució Russa, del Maig del 68 i de la Revolució dels Clavells. Em sorprèn la seva cultura, els seus coneixements sobre història, geografia i música. En quaranta-cinc minuts he après coses que no sabia i la saviesa d’aquest home senzill m’ha reafirmat en aquella frase de Vinicius de Moraes: “La vida és l’art de l’ encontre”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;">Al llarg del temps, conversant amb els seus clients, aquest home ha atresorat una cultura vastíssima que segurament no s’aprèn a la universitat. Acaba la seva feina i amb un mirall que em posa al clatell em mostra el seu magnífic treball, com si m'ensenyés la cara oculta de la lluna. Em sento bé, pago, i de camí cap a casa passo per davant del Barber Shop. Només hi ha un client i el silenci és fred i absolut. Definitivament, no m’ he equivocat de lloc. M'he vist en aquell gran mirall amb 6 o 7 anys immobilitzat pel pànic. Les pors i els pànics es transformen amb el pas del temps, en desapareixen uns i n’apareixen d’altres. He anat a visitar la mare (91 anys) i m´ha dit la mateixa frase de fa tants anys: “ Ves a parar, estàs molt més guapo així que amb aquells cabellots tan llargs”. I li faig un petó al front.</span></div>
<br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px;"><br /></span>Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-27553281573541031872018-03-25T11:18:00.002+02:002018-03-25T11:20:03.988+02:00Ni un segon d’humanitat<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquest matí al
Parlament, de tots els catalans, com no es cansen de repetir els partits
unionistes, s’ha produït una imatge esfereïdora des del meu punt de vista.<br />
Desprès d’una intervenció on s'ha demanat escalf i solidaritat amb les famílies
dels polítics empresonats, un emocionat aplaudiment ha sorgit espontaneament del
hemicicle. La meitat unionista còmplice dels empresonaments, ha donat l’esquena
a les famílies, i fins i tot alguns ignorant aquest immens dolor consultaven
cínicament els seus telèfons mòbils. La feina dels polítics substancialment
consisteix en estar al servei de la gent, de la gent que treballa , que
construeix amb el seu esforç el benestar de la societat més enllá de quines
siguin les seves ideologies, de la gent que lluita i que també pateix. Aquest
gest insultant e inhumà dels partits unionistes aquest matí només demostra la
grandíssima inhumanitat que s'ha instal·lat en aquest món que va a la deriva. La
veritable democràcia consisteix en respectar a tothom i també el dolor d'aquestes
famílies destruïdes, i la solidaritat en aquests moments dolorosos es
senzillament imprescindible. On és la humanitat Sra Arrimades, Sr Albiol ,Sr
Iceta...?. O és que aquestes famílies no són de tots els catalans..? Vostès des
de la seva inhumanitat , avui han demostrat que l' únic interès que tenen en
política és el poder pel poder .I no els hi parla un independentiste covençut,
si no que els hi parla un ésser humà que encara creu que per damunt de tot estar
la humanitat. Algun dia patiran a les seves pròpies carns aquest despreci i
llavors no es queixin.</span></div>
<br />Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-74413106217676405412017-12-12T19:52:00.000+01:002017-12-12T19:58:19.408+01:00UN MAR DE LLÀGRIMES<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De vegades la vida
et sorprèn amb la guàrdia baixa i et colpeja durament sense estar preparat per
defensar-te. L'altra nit, el meu vell amic insomni em va visitar novament, com ha fet tantes vegades. Amb ell hi tinc
una relació d'amor i odi. De vegades, quan els carrers són buits de cotxes i de
gent, i el silenci omple la meva estança, l'insomni em convida a gaudir de la
calma que la immobilitat del planeta em regala complaent. Molts cops he escrit
cançons i poemes durant les hores somortes i callades de l'insomni. Altres
vegades, però, l'insomni és testimoni de les meves angoixes més profundes.
L'altra nit, cansat de donar voltes al llit, em vaig llevar i gairebé com un
autòmat vaig asseure'm davant del televisor. Per una beneïda casualitat estaven
emetent, en un canal que no recordo, una pel·lícula que em va marcar la meva
vida fa molts anys, <i>La llista de Schindler</i>. Era ja l'escena final, quan
tots aquells jueus que Schindler havia salvat de l'holocaust desfilen, ja
vells, davant de la seva tomba i, pausadament, dipositen una pedra petita
damunt de la llosa on hi ha escrit el seu nom. És la seva mostra d'agraïment
per haver-los salvat d'una mort segura. Recordo perfectament la primera vegada
que vaig veure aquesta escena. Em vaig desfer en un plor desconsolat, les
llàgrimes em relliscaven imparables per les galtes fins arribar als meus
llavis, fins a sentir la seva salabror. L' altra nit no vaig poder evitar el
mateix desconsol i vaig plorar de la mateixa manera en el meu silenci domèstic,
en la solitud més absoluta. Hi ha escenes de pel·lícules o cançons que encara
que les hagi vist o escoltat mil vegades em produeixen sempre la mateixa
emoció, que desemboca en el plor irrefrenable. Recordo ara l'escena de <i>Cinema
Paradiso</i> en què li passen al protagonista Totó, esdevingut ja un director de cinema famós, les escenes
dels petons prohibits per la censura que el vell maquinista (meravellós Philipe
Noiret) del cinema d'un petit poble sicilià li prepara abans de morir. O el
primer pla fix dels ulls de Jacques Brel cantant <i>Ne me quite pas</i>, on
l'emoció desborda l'univers sencer. El plor és un mecanisme per on canalitzem
les nostres emocions més profundes i és la prova més concloent que formem part
de la vida. Quan plorem alliberem el mar
que portem dins. Les llàgrimes sempre són les mateixes, no distingeixen entre
el dolor o la felicitat, tenen sempre el mateix gust salat de l'aigua de mar.
Està demostrat que la vida ve de l'aigua, i més concretament de l'aigua del
mar. Segurament el plor ens vol recordar d'on venim. És com si dins nostre, el
mar, a voltes calmat a voltes furiós, residís a les nostres entranyes, des que
naixem fins que morim. Venim de mar i som mar, un mar de llàgrimes.</span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-78789431745759520562017-12-03T11:41:00.001+01:002017-12-12T19:59:10.394+01:00PREGÓ, FESTA MAJOR ESQUERRA DE L'EIXAMPLE, PRESÓ MODEL 29/09/2017<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">atzar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">vida</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">m'ha</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lligat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">indefectiblement</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquest</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lloc.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Aquestes</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">parets,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquestes</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cel·les,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">han</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">estat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">testimoni</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">vides</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">escapçades,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d'un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">patiment</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">infinit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Són</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">necessàries</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">presons?</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Aquesta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">és</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">una</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">pregunta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">m</span><span lang="CA">'</span><span lang="CA">he</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">fet</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">sovint</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">encara</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">no</span><span lang="CA"> n'</span><span lang="CA">he</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">trobat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">resposta.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Curiosament,</span><span lang="CA"> a </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">societats</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">europees</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">més</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">avançades,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">com</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">ara</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Holanda</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Suècia,</span><span lang="CA"> les </span><span lang="CA">presons</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">estan</span><span lang="CA"> b</span><span lang="CA">uides</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">falta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">presos.</span><span lang="CA"> En a</span><span lang="CA">questes</span><span lang="CA"> societats </span><span lang="CA">democràtiques</span><span lang="CA">, gràcies a</span><span lang="CA"> les polítiques d'equilibri</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">social</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> a </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">contínua</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">inversió</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">en</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">el</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">benestar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">seva</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">població,</span><span lang="CA"> s'</span><span lang="CA">ha</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aconseguit</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">delinqüència</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">hagi</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">caigut</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">uns</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">nivells</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">quasi</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">residuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Crec</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Cultura</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">és</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">fonamental</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">en</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">construcció</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">una</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">societat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lliure</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">presons.</span><span lang="CA"> L'</span><span lang="CA">accés</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lliure</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cultura</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">és</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">millor</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">arma</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">tenim</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">humans</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">acabar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">amb</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">desigualtats</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">socials</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">econòmiques</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">en</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquest</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">món</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lleig</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">brut</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">alguns</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">il·luminats</span><span lang="CA"> ens </span><span lang="CA">volen</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">imposar.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Com</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">diu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">el</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">meu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">amic</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Pere</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Camps,</span><span lang="CA"> <b><i>“</i></b></span><b><i><span lang="CA">Sense</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">cultura,</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">guanyen</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">ells..</span></i></b><b><i><span lang="CA">”</span></i></b><b><i><span lang="CA">.</span></i></b><span lang="CA"> </span><span lang="CA">ELLS,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">volen</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">imposar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">una</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">societat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">empresonada</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">represaliada,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">neguen</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llibertat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">expressió,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> amb </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">prepotència</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">del</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">poder</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">neguen</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">als</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">pobles</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">capacitat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">decidir</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lliurament</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">el</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">seu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">futur,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">són</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">veritables</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">culpables</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">tragèdies</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">s</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">han</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">viscut</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">entre</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquestes</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">parets<b>. </b></span><b><span lang="CA">”</span></b><b><i><span lang="CA">A</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">galopar,</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">a</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">galopar</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">hasta</span></i></b><span lang="CA"> </span><b><i><span lang="CA">enterrarlos</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">en</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">el</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">mar</span></i></b><b><i><span lang="CA">… “,</span></i></b><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cantava</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">encara</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">canta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Paco</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Ibáñez</span><span lang="CA">. E</span><span lang="CA">nterrem-los</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">sí,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">però</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">amb</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">somriure</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">als</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llavis,</span><span lang="CA"> amb </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llibre</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">clavell</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">entre</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">mans.</span><span lang="CA"> <b><i>“</i></b></span><b><i><span lang="CA">No</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">creiem</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">en</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">les</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">pistoles</span></i></b><b><i><span lang="CA">”</span></i></b><b><i><span lang="CA">.</span></i></b><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">nostres</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">fills</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">nostres</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">néts</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">seran</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">beneficiaris</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">nostra</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lluita</span><span lang="CA"> <b><i>“</i></b></span><b><i><span lang="CA">sorda</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">i</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">constant</span></i></b><b><i><span lang="CA">”</span></i></b><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llibertat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cultura,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">perquè</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">puguin</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">viure</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">en</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">una</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">societat</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">més</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">justa</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">digna,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">no</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">podem</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">decebre.
Com</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">tampoc</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">podem</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">decebre</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">memòria</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">tants</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">tants</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">presos</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">polítics</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">van</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">trepitjar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquesta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">presó,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">torturats</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">condemnats</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">mort</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">pel</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">franquisme</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">defensar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llibertat,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> per estimar </span><span lang="CA">una</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llengua</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">una</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cultura</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">menystinguda</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">trepitjada,
com continua essent-ho encara </span><span lang="CA">ara </span><span lang="CA">pels</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">hereus</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">del</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">dictador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hem</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">fer-los</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">fora</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">definitivament</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">nostres</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">vides,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">des</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">dels</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">petits</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">tallers,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">des</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Universitat,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">des</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">dels</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">qui</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">treballem</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cultura,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">des</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">del</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">feminisme,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">des</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">associacions</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">veïns.
Res ni ningú és</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">sobrer</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">en</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquesta</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lluita,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">creieu-me.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Et</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">proposo,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">alcaldessa,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">facis</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">aquest</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">espai</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">santuari</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cultura</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">lloc</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">on</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">generacions</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">han</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">venir</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">no</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">oblidin</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">mai</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">el</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">va</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">ser</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">el</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">va</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">passar
aquí</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">dins,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">però</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">també</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">oasi</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llibertat,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cultura,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">llibres,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">música,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">teatre,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cinema.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">En</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">definitiva,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">construïm</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquí</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">dins</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">arsenal</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">immens</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">l'única</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">arma</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">destrucció</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">massiva</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">capaç</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">destruir</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">intolerància,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">xenofòbia,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">l'homofòbia</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">demofòbia.
Construïm</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Cultura.</span><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">D</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">aquí</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">48</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">hores</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aniré</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">votar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">aquí</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">al</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">meu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">barri,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">i</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">votaré</span><span lang="CA"> <b><i>“ p</i></b></span><b><i><span lang="CA">erquè</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">vull,</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">perquè</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">tinc</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">ganes</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">de</span></i></b><b><i><span lang="CA"> </span></i></b><b><i><span lang="CA">votar</span></i></b><b><i><span lang="CA">”,</span></i></b><span lang="CA"> </span><span lang="CA">com</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">diria</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">ara</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">l</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">Ovidi.
I </span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">també</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">votaré</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">meves</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">filles,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">pels</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">meus</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">pares,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">pel</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">meu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">avi</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Isaac,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">va</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">travessar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">els</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Pirineus</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">acabar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">les</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">platges</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">Argelers.
I</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">també</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">un</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">amic</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">meu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">Teruel</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">vol</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">votar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">que</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">No,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">també</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">per</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">abans</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">transformació</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d</span><span lang="CA">’</span><span lang="CA">aquest</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">espai</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">deixeu-me</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">anar</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">a</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">cel·la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">443</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">de</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">la</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">sisena</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">galeria,
per llegir-li aquest text a l'ànima</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA">d'un</span><span lang="CA"> company:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">“</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Com</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">m</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">hagués</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">agradat</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">passar</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">l'última</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">nit</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">amb</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">tu</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">en</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">aquesta</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">cel·la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">angoixant</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">estreta</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">que</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">ara</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">trepitjo,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">parlar</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">de</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">vida</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">de</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">mort,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">dels</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">somnis</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">aconseguits</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">dels</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">que</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">et</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">quedaven</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">per</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">acomplir.</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Jugar</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">amb</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">tu</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">darrera</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">partida</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">d</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">escacs</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">deixar-me</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">guanyar</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">sabent-me</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">guanyador,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">buidar</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">junts</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">aquella</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">darrera</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">ampolla</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">de</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">vi</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">de</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">dubtosa</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">qualitat.</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Arrencar-te</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">un</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">somrís</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">amb</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">algun</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">acudit</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">dolent</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">abraçar-te</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">l</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">ànima</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">entre</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">aquestes</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">quatre</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">parets</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">plenes</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">d</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">escrits</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">calendaris</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">amb</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">els</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">dies</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">tatxats.</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">I</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">a</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">fi,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">quan</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">s</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">apropés</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">l</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">hora,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">invocar</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">un</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">encanteri</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">d</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">un</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">llibre</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">secret</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">ancestral</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">per</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">convertir-te</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">en</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">un</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">ocell</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">blanc</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">i</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">veure</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">t</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">sortir</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">volant</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">per</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">finestra,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">seguint</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">el</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">teu</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">vol</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">amb</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">la</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">mirada</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">mentre</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">et</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">perds</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Entença</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">avall.</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Com</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">m</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">’</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">hagués</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">agradat,</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Salvador..!!!</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> “<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">JOAN</span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">ISAAC<o:p></o:p></span></i></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-21816767972481029722017-11-30T14:00:00.002+01:002017-12-12T19:59:40.817+01:00LETARGIA HIVERNAL<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tots els que
m'escolteu o em llegiu sabeu de la gran importància que té per mi el mar. Els
seus innombrables blaus, la seva remor, la seva olor, el seu sabor... tota la
màgia captivadora del mar és present en moltes de les meves cançons i en els
meus poemes. Des de sempre. El mar el vaig descobrir de ben petit, quan amb una
moto ISO primer i amb un Seat 600 més endavant, el pare i la mare em portaven
als "banys" de Castelldefels. Curiosament, no en deien platja. Hi
anàvem carregats amb cadires de lona verda, taules plegables d'alumini lleuger,
un para-sol i càmeres de neumàtics de camió que utilitzàvem com a flotadors.
Era l'atrezzo imprescindible en aquell espai de sorra daurada i mar infinit que
omplia els meus ulls d'infant. Hi solíem anar molt d'hora, de bon matí, per
poder trobar lloc el més a prop possible de l'aigua. Ens hi estàvem tot el dia,
dinàvem amb els peus a la sorra i el pare feia una migdiada llarguíssima,
mentre la mare vigilava quan em banyava i quan, amb unes ulleres que sovint
s'entelaven i un tub per respirar, em capbussava per descobrir, fascinat, la
vida que s'amagava sota l'aigua. Era estiu i la vida era lluminosa. Més tard,
ja adolescent, vaig descobrir la mediterraneïtat com a concepte vital. <b><i>"De
Algeciras a Istambul, para que pintes de</i></b> <b><i>azul sus largas noches de
invierno...",</i></b> deia el poeta en una meravellosa cançó que descriu
magistralment aquest concepte de mediterraneïtat del qual us vull parlar. Luis
Racionero, en el seu magnífic assaig <b><i>"El</i></b> <b><i>mediterráneo y los bárbaros del
norte",</i></b> explicava que segons la latitud on vivim, la incidència i
inclinació solar afecta directament el
comportament humà. Els països nòrdics solen tenir societats imbuïdes per la
tristesa, amb altes taxes de suïcidis i alcoholisme. Fins i tot la literatura,
i l'art en general, d'aquestes cultures nòrdiques traspuen tristor i
melancolia. Bergman o Kafka en són bons exemples, en contraposició amb Vivaldi,
Leopardi o Kavafis. Dic això perquè a l'hivern els pobles costaners
mediterranis es transformen, es desconstrueixen, i és com si per un fenomen
estrany es traslladessin a latituds desconegudes. Sense la lluminositat
estiuenca semblen llocs fantasmes i inhòspits, malgrat que els carrers i les
places siguin les mateixes. Cadaqués, el Port de la Selva, Sant Salvador, entre
tants altres pobles, conserven sens dubte la seva bellesa, però immersos en
aquesta letargia hivernal no són els mateixos. Els hi falta aquest batec solar
que els fa reconeixibles i amables. Quan
passegem pels seus carrers a l'hivern ens convertim transitòriament en
personatges d'un decorat de pel·lícula,
congelat i envaït per la tristesa més devastadora. No tinc res personal contra
l'hivern, però si us plau, que arribi ja la primavera, per confondre'm amb la
llum del meu mar d'infantesa, com quan anava als "banys" amb els
pares. Són les sis de la tarda i ja és fosc. Quina tristor!</span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-87986377280315150282017-11-19T15:03:00.001+01:002017-12-16T11:24:53.151+01:00MIL DOS-CENTS SEGONS DE TENDRESA<div style="text-align: justify;">
Lluïa un sol esplèndid a Madrid el passat dilluns. Feia fred, però aquell fred sec, a diferència del nostre, no travessa els ossos. Madrid és una ciutat que m'agrada: cuidada, neta i plena de parcs i jardins agradables de passejar. Però no parlaré de la ciutat, que no pot dissimular ínfules de capitalitat i certa provincialitat acollidora i paternal. Parlaré d'un amic en dificultats que vaig anar a veure després de molt de temps. No anava sol, un amic de l'ànima m'acompanyava. Caminàvem entre nerviosos i emocionats per un carrer llarguíssim d'arquitectura amable amb balcons farcits de banderes espanyoles, de massa banderes espanyoles, com una catarsi d'imparable orgull patriòtic. Aquest paisatge hostil no ens va distreure el més mínim, ja que la nostra única obsessió era arribar a casa del nostre amic. Teníem noticies contradictòries sobre el seu estat actual i, per tant, desconeixíem amb qui ens trobaríem. Ell ha estat una referència vital immensa per a nosaltres i el dubte sobre com el trobaríem ens rosegava l'estómac. Finalment vàrem arribar a casa seva, un casa de planta baixa bonica en un barri sorprenentment fet a la mida humana enmig de la gran ciutat. Vàrem contenir la respiració durant uns instants després de trucar el timbre, però de seguida ens va obrir la seva companya, Maritxu, una equatoriana que, malgrat l'edat, conserva una bellesa salvatge extraordinària, una dona valenta i fràgil alhora que ens va abraçar llargament a tots dos. Ell estava descansant. Vam esperar-lo prenent un cafè a la cuina, on vam escoltar emocionats, i entre alguna llàgrima furtiva, el relat de Maritxu sobre el malson que estava passant en aquella geogràfia del dolor. Em va impressionar molt quan explicava que ell sempre havia estat el centre de la seva vida, que res existia mes enllà d'ell, i res existia sense ell. Un rellotge de paret marcava les sis de la tarda i la seva companya el va anar a despertar de la seva migdiada reparadora. El meu amic i jo vàrem passar a un petit saló decorat deliciosament.. A cada racó es respira bellesa en aquella casa, i ell hi és present arreu: llibres de poemes, dibuixos, quadres, escultures... Una lleugera fressa a l'escala anunciava que baixava de la seva cambra. I allà, al primer replà de la escala, va aparèixer la seva figura. Era allà: l'amic, el príncep de la bellesa, el pescador d'utopies i somnis. Ajudat per la seva filla, baixava els graons de l'escala amb dificultat, i de cop va girar els seus ulls i ens va veure. Mai oblidaré el somrís que se li va dibuixar a la cara quan ens va reconèixer i ens va dir els nostres noms. L'emoció travessava l'aire com una espasa. Repetia una i altra vegada, en català: "Moltes gràcies, moltes gràcies"... I vàrem abraçar el nostre germà entre llàgrimes contingudes. Ja no és el mateix, potser mai ho tornarà a ser-ho, però no podeu imaginar la felicitat de veure'l somriure i fent l'esforç per parlar i comunicar-se amb nosaltres des de el seu món paral.lel. Estava guapo, impecablement pentinat i polit, els seus dits llargs i ossuts com un personatge d'una pintura del Greco. La dignitat feta persona, la bellesa renexentiste , la tendresa infinita. Ens escrutava amb la mirada constantment com si volgués dir-nos milions de coses i nosaltres érem testimonis d'aquella petita llàgrima que queia dels seus ulls que implorava carícies i tendresa. Només vint minuts va durar la nostra trobada. Ell, que buscava dos o tres segons de tendresa en una cançó, ens en va regalar mil dos-cents, els mil dos-cents segons de tendresa més intensos de les nostres vides. "Moltes gràcies, moltes gràcies ...", va repetir en el comiat. Tornant a casa, a 300 km per hora en un tren de nit, el meu amic i jo quasi no vàrem parlar. Ell omplia el nostre pensament, mentre passaven a tota velocitat llums darrere la finestretes del vagó del silenci.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-38262628502175711432017-11-16T21:57:00.003+01:002017-12-12T20:00:43.918+01:00OCTUBRE 2017<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Possiblement deu haver-hi alguna
raó psicològica que desconec per explicar el gran bloqueig creatiu que
m'envaeix aquests darrers temps. L'artista està sempre amatent a qualsevol
senyal extern o intern que el motivi a crear un objecte artístic, ja sigui un
quadre, un poema, un llibre, una cançó o una pel·lícula. L'aliment de l'artista
es basa fonamentalment en això: recollir i captar idees i metabolitzar-les per
construir el que anomenem “obra”. Aquests darrers mesos han estat intensos des
de molts punts de vista. Emocionalment intensíssims i turbulents per al meu
país. També per a mi. Sentiments de ràbia, il·lusió, emoció i el somni més pur
s'han apoderat de mi dia i nit, i han envaït el meu univers més íntim i
quotidià. Però, curiosament, aquesta immensa font d'inspiració m'ha conduït a
un interminable desert creatiu que em desespera i m'inquieta profundament, i em
sento vorejant una certa depressió que desitjo temporal. La meva vida és
escriure i cantar, no sé fer altra cosa. He vist, passejant pels carrers, molts
ulls il·luminats pel somni i l'esperança, moltes llàgrimes d'alegria i també
molta por i incertesa. L'orgull de la pertinença a un territori, a una llengua,
a una estètica, a una manera de viure, és potser la lliçó magistral més gran
que m'ha donat la vida últimament. Sentir-se part de quelcom, més enllà de
banderes i himnes, aquesta comunió compartida al carrer amb persones
desconegudes i anònimes, ha estat el triomf més gran. Potser aquest somni es
dissoldrà com es dissolen les neus primerenques que, silenciosament i
discretament, espongen la terra i la fan més fèrtil. Però ELLS, els
intolerants, els que es creuen posseïdors de la veritat absoluta, els que
creuen que la força es l'única arma que ens pot destruir, no entendran mai que
les arrels d'aquest somni cada dia són més profundes en aquesta terra que
heretaran els nostres fills i néts. Tard o d'hora tornaré a escriure i a
cantar. De fet, ja ho estic fent, encara que sigui en legítima defensa. Demano
a tots els creadors que continuïn treballant per la cultura, que treguin forces
del no-res, com ara ho faig jo ara en la negror de la nit barcelonina, des de
la convicció de sentir-me útil a mi mateix i a la meva gent. Sentir-se útil,
aquesta és la clau.</span></div>
</div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-70118795151640316792017-08-29T21:30:00.000+02:002017-08-29T21:32:02.136+02:00BENEÏDA EXCEPCIÓ DESMAQUILLADA<div style="background: white; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.5pt; text-align: justify;">
<span style="color: #1d2129; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">El
setmanari francès Le Point va revelar fa uns dies una notícia que ha tingut un
gran ressò arreu del món i ha generat aïrades repulses. Resulta que el flamant
president francès, Emmanuel Macron, s'ha gastat en només tres mesos 26.000
euros en maquillatges i maquilladores. El seu antecessor, François Hollande,
superava fins i tot aquesta suma. Cadascú és lliure de gastar-se els seus
diners en els capricis que desitgi, però jo, si fos francès, e<span class="textexposedshow">m sentiria profundament ofès pel fet que el meu president
es gasti aquesta ingent quantitat de diners, que provenen dels fons públics, en
el narcisista propòsit de millorar el seu aspecte físic. L'ofici de polític
hauria de ser com qualsevol altre: metge, arquitecte, lampista, fuster... però
resulta que no és així. Jugar a aquestes frivolitats quan mig món es mor de
gana i quan els nostres joves somnien en ser només mileuristes em sembla una
ofensa a la intel·ligència dels ciutadans. La metàfora podria arribar a ser
perfecta: la majoria dels polítics juguen a l'engany, a amagar les realitats
més crues, els desequilibris entre les classes benestants i les treballadores.
Mentir i no ensenyar les misèries és el pa de cada dia de l'ofici de polític i
per tant utilitzar el maquillatge per tapar totes les imperfeccions des d'aquest
punt de vista deu ser una despesa indecentment necessària. Què deu passar pel
cap de Macron, perfectament maquillat i amb una imatge immillorable, quan es
passeja per les perifèries descastades de París o Lió? El culte a la imatge
s'ha imposat a la nostra societat moderna, que enalteix els cossos i els
rostres perfectes, però no podem tancar els ulls davant la imatge, dura i
desproveïda d'embellidor maquillatge, de les nostres ciutats plenes de gent que
demanen caritat, que dormen al carrer o als caixers automàtics dels bancs, i
que no es poden rentar la cara amb aigua i sabó. L'expresident de l'Uruguai
José Mujica es rentava cada dia la cara amb aigua clara i sabó, vivia en una
casa humil i va fer de la humilitat la seva arma per captivar el poble uruguaià.
No anava a clíniques cares a Suïssa , sinó que esperava el seu torn pacientment
en el consultori de la seguretat social, i només es vestia elegantment quan
havia de viatjar a alguna cimera política. Segurament només tenia una muda al
seu armari per a aquestes ocasions. Aquesta és l'excepció que confirma la regla
"maquillada". Beneïda excepció desmaquillada...</span><o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-59043299912117551482017-08-20T15:51:00.000+02:002017-08-29T21:33:40.887+02:00"JO NO SÓC RACISTA, PERÒ..." , US SONA LA FRASE?<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-5e9d86c8-ffe5-53bc-a2f5-b88fb9431e87" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; vertical-align: baseline;">Destrossat encara per l'esfereïdora imatge de cossos ensangonats abatuts damunt la meva Rambla -“</span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; font-style: italic; vertical-align: baseline;">el carrer més bonic del món</span><span style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt; vertical-align: baseline;">", com el va descriure García Lorca-, em preocupen les reaccions xenòfobes que sento en converses al carrer o a les terrasses dels bars. Són comentaris carregats d'odi i d'una extremada violència verbal. Entenc la visceralitat hores després de la barbaritat, però el que no puc comprendre és la manca d'una visió global i històrica del problema del terrorisme. Aquests assassins poden haver nascut als països àrabs o pertànyer a famílies d'origen àrab, però no són àrabs, són simplement terroristes assedegats de sang que interpreten la religió i els escrits sagrats a la seva miserable manera. Sóc ateu per convenciment i suposo que també per la meva formació científica, que vaig escollir lliurament i que ha configurat en mi una manera d'entendre la vida. Els déus, des de l'origen de la humanitat, han estat creats per l'home com a refugi i resposta davant les seves preguntes més angoixants. Què fem aquí? Cap a on anem? No hi ha déus dolents. Mai no n'hi ha hagut. La maldat resideix a vegades en la representació que l'home fa d'aquests déus, és a dir, en les religions. Les religions han estat protagonistes de les grans tragèdies de la humanitat. Han estat, com deia Marx, l'opi del poble. La seva immensa capacitat de manipulació ha estat causa de grans matances. Només cal recordar l'extermini dels inques en el nom de la creu, o l'holocaust dels jueus en els camps d'extermini nazis en nom d'una raça superior. En el cas de l'Islam i el món àrab, sempre he pensat que una civilització que ha estat capaç d'inventar l'àlgebra, l'òptica o la brúixola, i construir meravelles com l'Alhambra de Granada o la Mesquita de Còrdova no es pot criminalitzar d'una manera global. Em posen els pèls de punta les veus xenòfobes que alimenten l'odi d'una manera reduccionista cap aquesta civilització culturalment imponent. Crec que només la cultura pot salvar-nos de la confrontació i del terrorisme. En aquests dies una de les frases que més sento és: "Jo no sóc racista, però aquests moros de merda...". Fa por, molta por que per culpa d'uns assassins deixem de creure en la humanitat, sigui quina sigui la seva procedència. El dia del meu funeral no vull ni creus, ni oracions, ni capellans que acabin preguntant com em deia i quines eren les meves aficions. Com a companys del meu viatge cap enlloc només demano una mica de salsa, una simfonia de Mahler, o un rom Havana Club gran reserva amb gel.</span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-53907727316238153122017-08-16T21:22:00.001+02:002017-08-29T21:34:28.202+02:00MATER AMATÍSSIMA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Arribarà
un dia que et cridaré i no em respondràs. Les meves paraules es perdran en el
buit i en el silenci dels nostres espais comuns i estimats. Un cop assumida la
tragèdia de la teva partida, des del fons més pregon de la meva memòria
floriran de nou els records lluminosos i foscos del meu trànsit vital. Estirat
al teu llit, clouré els ulls i em veuré fent tombarelles dins el teu ventre
jove, embolcallat en un líquid càlid i amable, i donaré senyals de vida des de
dins de les teves entranyes amb el bategar del meu cor petit. Després em veuré
arrapant-me als teus mugrons i xuclant el meu aliment dolç i saborós com un
nèctar diví. I passaran davant dels meus ulls closos les màgiques nits de Reis,
quan em posaves al llit per calmar el meu neguit,, i les vacances d’estiu, els
banys a Castelldefels i les nits de Sant Joan. I aquelles bales de vidre
meravelloses que em compraves per jugar amb els meus amics del barri. Sense tu
mai no hauria fet sonar la campaneta d’aquell cotxe de bombers de les fires,
mentre assaboria aquella poma recoberta de caramel que tant m’agradava. Sense
tu mai no hauria notat a la panxa les papallones del primer enamorament, ni
hauria conegut la infinita emoció davant un cos nu a prop del meu, ni hauria
estat maldestre per la inexperiència preciosa de l'adolescent. Sense tu no
tindria amics, ni filles ni història. Sense tu no hauria descobert la rebel·lia
davant la injustícia, ni hauria llegit mai cap llibre, ni hauria vist la
Conquista del Oeste al Cinerama del Paral·lel aquell diumenge a la tarda.
Tampoc no hauria sentit l'immens plaer del primer glop de cervesa gelada quan
s'està assedegat. Sense tu no hauria descobert la música, que ho omple tot. Ni
sabria del mar ni dels deserts, ni hauria sentit un col·lapse emocional davant
les Piràmides d’Egipte o del Machu Pichu. Tampoc no hauria passejat per les
sales del Museu Jeu de Paume de París, amb els ulls plens de llàgrimes,
encerclat de tanta bellesa. I tantes i tantes coses, mare, que mai podré
agrair-te encara que visqués cent vides. Sento els teus crits de dolor mentre
el meu petit cos avança cap a la llum de la vida i jo faig el possible per no
fer-te patir gaire. Aguanta, mare, tot anirà ràpid. Vull néixer un altre cop!<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-29855601804593247132017-08-16T21:17:00.001+02:002017-08-29T21:35:29.349+02:00LES NITS DEL LLORO<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Està àmpliament demostrat que el
metabolisme del cos humà baixa d'intensitat durant les hores de son. El son es
podria definir com una mena de coma induït pel nostre propi cos que ens
proporciona descans i relaxació després de l'activitat física i psicològica del
nostre tragí diari. Fins aquí teniu l'explicació biològica d'aquest mecanisme
acció-reacció que és la vigília i el son. La nit és misteriosa i màgica alhora.
L'absència de llum ens convida a fer-nos moltes preguntes sobre l'existència
mateixa. Observant, en una nit estelada, la infinitud de l'univers, ens adonem de
la nostra insignificança. Ens veiem com individus perduts en una de les milions
de galàxies i, per tant, la projecció dels nostres problemes i de les nostres
angoixes haurien de reduir-se a la mínima expressió davant l'espectacle de
l'univers infinit. Curiosament, però, ha estat sempre de nit quan m'han
assaltat les pitjors angoixes i els patiments més intensos. Hi ha nits en què,
malgrat el cansament acumulat durant el dia, ens és impossible desconnectar
dels nostres problemes i sofriments. Aquestes nits inacabables amplifiquen
d'una manera terrible els nostres neguits i els fan pràcticament irresolubles.
Res té solució i tot es tràgicament insalvable. Encara que estiguem
acompanyats, ens sentim dolorosament sols. El nostre cervell projecta un
tràveling sense fi que pot arribar a torturar-nos i acaba sempre fonent-se en
el negre, com una pel·lícula d'Alfred Hitchcock. Però, oh miracle, amb la
primera llum del dia tot torna a tenir solucions, tot és menys greu i res és
insuperable. És el misteri de la llum i la foscor, de la immensitat i la
insignificança. Algú va definir aquestes nits com les "nits del
lloro". No sé ben bé per què, però ja m'enteneu ....<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Agost 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-33325237529245439482017-08-16T21:16:00.003+02:002017-08-29T21:36:04.149+02:00UNA ORQUESTRA BALINESA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">He d'admetre que d'uns anys ençà
he perdut l'interès per viatjar. Durant molts anys de la meva vida, viatjar ha
estat un dels plaers que més satisfacció em donava. He trepitjat països de tots
els continents, llevat d'Oceania. Viatjar significava per mi perdre les
referències de la meva realitat quotidiana, del meu paisatge i del meu cercle
humà. Recordo la intensíssima emoció que em produïa descobrir nous paisatges i
fesomies diferents, escoltar músiques desconegudes i gaudir de sabors i olors
insospitats. Sentir la musicalitat d'altres llengües i la seva entonació
exòtica i intentar comprendre com altres cultures afrontaven els grans misteris
de la vida i la mort. Potser viatjava per respondre'm a mi mateix preguntes
sobre l'existència mateixa, buscant solucions als meus dubtes més antics que no
tenien resposta en el meu hàbitat quotidià. El món actual tendeix a la
uniformitat més avorrida. Aquesta globalització que ens ve imposada provoca
inexorablement la pèrdua de la identitat dels pobles i les cultures, i porta
tristament a una pobresa cultural preocupant. Segurament l'últim vestigi no
contaminat deu trobar-se en algunes tribus aïllades de l'Amazònia que viuen en
un món paral·lel, alienes als nostres paràmetres econòmics i socials. De què
serveix viatjar si ja des de l'inici et fan sentir com un delinqüent als
controls, cada cop més surrealistes, dels aeroports de tot el món? De què
serveix fer milers de kilòmetres per trobar les mateixes botigues de roba que
tens al costat de casa? De què serveix viatjar per trobar-te les mateixes
cadenes de restaurants i escoltar la mateixa música que escoltes habitualment?
L'altre dia, sense anar més lluny, regirant al meu ordinador, vaig descobrir
una orquestra balinesa tocant “<i>Despacito”</i>
amb els seus instruments autòctons i bellíssims. Sempre m'ha molestat molt
aquella frase de la gent que torna de l'Índia, o d'algun país africà, i diu:
"És molt bonic però hi ha molta misèria". Què busca aquesta gent en
el viatge? Decididament, prefereixo perdre'm en alguna llibreria especialitzada
i devorar guies de viatge, i imaginar-me alguna cultura encara no contaminada.
I viatjar mentalment, que és molt més econòmic i enriquidor. Què voleu que us
digui, no em ve gens de gust degustar un pa amb tomàquet (segurament
perfectament preparat) al bell mig de Manhattan i explicar-ne l'experiència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juliol 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-65258176020301954192017-08-16T21:16:00.001+02:002017-08-29T21:39:51.478+02:00TOXICITATS<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Detesto aquest corrent higienista
hipòcrita que ens envaeix. Fotografies esfereïdores als paquets de tabac ens
adverteixen dels seus perills i la seva toxicitat, i contínuament ens assetgen
els avisos sobre els riscos de l'alcohol o del sexe. Aquests petits plaers que
des de sempre ens han ajudat a fer la vida una mica més suportable de cop s'han
convertit en quasi una sentència de mort. És indubtable que el consum excessiu
d'aquests petits regals de la naturalesa poden arribar a ser perillosos per a
la nostra salut, però encara són molt més perillosos els humans que adverteixen
de la seva toxicitat i alhora s'aprofiten i lucren amb una hipocresia sense
límits del seu consum. Jo des de fa temps intento fugir de la toxicitat humana.
No m'agrada la gent tòxica, la gent que dona mal rotllo, la gent que intriga,
la que provoca enfrontaments i violència. No tinc escrúpols a l'hora de fer-los
fora de la meva vida. Quan era més jove, un cert sentit de la culpa o una
vergonya mal entesa em portava a ser molt més tolerant que ara. Ara no ho sóc
gens. M'agrada la bona gent, la que enriqueix la meva vida, i sóc cada cop més
selectiu i exigent amb el paisatge humà del qual vull envoltar-me. Només cal
llegir el diari o veure la televisió per adonar-se fins a on pot arribar la
toxicitat humana. Jo per si de cas passo el full o apago l'aparell abans
d'intoxicar-me massa. La vida saludable no consisteix en calçar-nos unes bambes
de bon matí i posar-nos a córrer com posseïts, respirant l'aire contaminat de
les grans ciutats. La vida saludable consisteix en llegir, escoltar música i
practicar l'art de la conversa. Consisteix en envoltar-se de bona gent, de bons
amics, de somriures i abraçades sinceres. Jo continuaré gaudint d'aquests
petits plaers que em dona la vida sense llegir les advertències catastrofistes,
i que sigui el que Déu vulgui. Prefereixo aquesta toxicitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juliol 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-24491910524037575972017-08-16T21:15:00.003+02:002017-08-29T21:39:23.578+02:00EL MEU AMOR TÉ LA PELL NEGRA<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">M'agrada acariciar la seva pell,
brillant i polida com el corall negre. M'ha estat sempre fidel, sempre a prop
meu, amb el silenci discret de qui t'estima de veritat. Ha guarit les meves
nits d'angoixa i de turment, i s'ha donat a mi sense demanar res a canvi. Ha
estat el far salvador en les tempestes i la dolçor infinita de les meves
primaveres. Li he fet l'amor a vegades suaument, a vegades apassionadament. Ha
obert les seves entranyes per donar-me el plaer més indescriptible i he tocat
el seu cos amb els meus dits perseguint la bellesa més amagada per la seva
orografia. Ha viscut amb mi allà on jo he viscut i ha format part del meu
nòmada equipatge. Ha estat testimoni dels meus dubtes, dels meus instants feliços
i del meu plor més desconsolat. Ha interpretat perfectament els meus silencis i
el meu univers contradictori. Un dia marxaré i, com ha de ser, lliurarà el seu
cos a un altre cos, i no em sentiré traït, ans el contrari, estaré orgullós de
la seva felicitat a mans d'un altre amor. Des del territori desconegut de
l'eternitat, vigilaré que ningú li faci mal, al meu piano vertical Yamaha de
l'any 1977.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juliol 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-72694074343250618482017-08-16T21:15:00.001+02:002017-08-29T21:40:29.778+02:0032 METRES QUADRATS D'IN, INDE, INDEPENDÈNCIA !!!<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Lió és una ciutat del Sud-est de
França, de bulevards amples i parcs magnífics, i amb una certa lluminositat
mediterrània. La proximitat dels Alps li confereix un clima fred a l'hivern i
calorós i xafogós a l'estiu. Dos rius de dimensions quasi marines, amplíssims i
cabalosos, el Rhone i el Saône, conflueixen al centre de la ciutat, per on
llisquen mandrosament per lliurar les seves aigües a la mare Mediterrània. Les
ciutats amb rius sempre m'han produït una fascinació especial, sobretot els
seus ponts d'arquitectura diversa. Sovint quan els travesses passes d'un món a
un altre: canvia la gent i el paisatge. A les ribes d'aquests rius,
perfectament arrenglerades, hi mandregen grans barcasses, testimoni encara viu
del transport fluvial de mercaderies. Avui han esdevingut bars i restaurants
deliciosos que conviden a badar tota una tarda i deixar-se despentinar per una
brisa lleu i agradable. La meva filla viu i treballa a Lió. És un exemple clar
d'una generació molt preparada que ha hagut de marxar per guanyar-se el seu
futur personal i laboral. Acaba de mudar-se, per viure-hi sola, a un petit apartament de 32 metres quadrats
situat a una mena d'eixample on abunden els bars d'estètica parisenca, amb
terrasses amb petites tauletes rodones i cadires de reixeta trenada i tendals
vermells amb lletres daurades. Ha aconseguit finalment la seva plena
independència, el seu espai propi, i el seu univers personal. És feliç de ser
finalment ella i la seva circumstància. Als seus 32 metres quadrats
d'independència declarada unilateralment, sense haver de pactar amb ningú ni
negociar res. Ha votat en un referèndum vinculant amb ella mateixa i ha guanyat
per àmplia majoria. El mateix referèndum que vaig guanyar jo als dinou anys
quan vaig firmar el meu primer contracte d'arrendament d'un petitíssim
apartament al barri de Sarrià de Barcelona. El món era meu i jo portava les
regnes de la meva vida finalment, com ara ella porta les de la seva. IN, INDE,
INDEPENDÈNCIA !!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juliol 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-38012528113609908612017-08-16T21:14:00.000+02:002017-08-29T21:41:14.038+02:00PIULES, BOMBETES I TRONS<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">"Llavors un tros de fusta era un tresor, i amb una taula vella ja érem
rics, pels carrers i les places anàvem de casa en casa, per fer-ho cremar tot
aquella nit de Sant Joan .."<o:p></o:p></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Per Sant Joan / Joan Manuel Serrat<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">PIULES, BOMBETES I TRONS<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Ningú ha sabut descriure millor
que Joan Manuel Serrat, amb aquestes
paraules senzilles i tendres, la nit de Sant Joan. Sempre sento un calfred quan
escolto aquesta cançó. Jo era un nen de barri de La Plana d'Esplugues de
Llobregat. El meu univers eren els carrers i els amics d'infantesa d'aquest barri
de gent humil i treballadora. La nit de Sant Joan era diferent de totes les
altres nits. Anàvem de casa en casa, com diu el mestre, a buscar un tros de
fusta per cremar. Per a nosaltres era un tresor. I per a la gent que es
desprenia de tot el que feia nosa era una benedicció divina la nostra presència
depredadora. A poc a poc, al bell mig d'una cruïlla, edificàvem el nostre somni
escadusser. Cadires, caixes i taules
velles eren la nostra ofrena al Déu del foc que ho devoraria tot amb avidesa
quan arribés la nit del solstici. No només era el foc el que presidia la nit
màgica. També el soroll dels petards formava part del paisatge sonor de la nit.
Recordo que els pares em compraven mistos <i>garibaldis</i>,
piules i unes caixetes de cartró grises plenes de bombetes que reposaven en un
llit de serradures. Només els més grans tenien dret a fer esclatar els
"trons", suposadament perquè eren més responsables i assenyats. Com
els indis que vèiem a les pel·lícules de l'<i>Oeste</i> al cine de L'Avenç en
sessió doble, dansàvem al voltant d'aquella foguera que a poc a poc es consumia
i esdevenia un cercle de cendra. Els meus pares i els pares dels meus amics
treien les taules al carrer i sopaven a la fresca, i compartien tot el que
tenien per oferir. Era una vida feta a la mida humana, era la vida feliç, la
vida en lletres majúscules. És curiós aquest ritual del foc com a element
purificador a la nostra Mediterrània. Necessitem cremar el passat i tornar a
edificar un present nou i esplendorós per sentir-nos vius. Ara al meu barri no
hi ha ni fogueres ni nens que dansin al voltant del foc, ni gent compartint el
que tenen en taules a la fresca, ni el cine de sessió doble. Tot ho ha devorat
el foc del temps i la vida mateixa. Una llàstima, un error majúscul.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juny 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-45603402442423834262017-08-16T21:11:00.001+02:002017-08-29T21:41:42.380+02:00INTIMITAT<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Sempre m'han produït una estranya
barreja de tendresa i tristesa aquests homes i aquestes dones que parlen sols
pels carrers de les ciutats o asseguts als bancs dels parcs. Estableixen
converses amb interlocutors imaginaris i discuteixen, criden, riuen o ploren
amb la mirada perduda, sense que res ni ningú del voltant els importi. He vist
gent que canvia de vorera per no trobar-los cara a cara. Diria que són éssers
humans marginats i descastats, amb vides segurament difícils que els han portat
als llimbs de la bogeria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Ningú s'atreveix a qualificar de
bojos, però, aquells qui, generalment ben vestits, parlen, riuen i criden també
pel carrer, sense pudor ni vergonya, amb el mòbil enganxat a l'orella. Tampoc ells tenen cap
vergonya a fer-ho. Podem saber d'ells l'últim negoci que han tancat o la
conversa més comprometedora amb alguna amant furtiva. Sembla que tinguin la
necessitat de compartir vanitosament la seva intimitat amb la gent que els
envolta. Globalitzen la seva intimitat, els seus somnis i les seves misèries.
Abans ens arribaven cartes, i l'emoció era immensa quan les obríem perquè
contenien un univers secret, discret, personal i intransferible. La intimitat
era llavors un tresor, ara és només un record d'un passat analògic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juny 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6389535868732587602.post-11382754306593508862017-08-16T21:10:00.002+02:002017-08-29T21:42:12.326+02:00CEL•LA 443<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">Com m’hagués agradat passar
l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo, i
parlar de la vida i de la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven
per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d’escacs i deixar-me guanyar
sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa
qualitat. Arrencar-te un somrís amb algun acudit dolent i abraçar-te l’ànima
entre aquestes quatre parets plenes d’escrits i calendaris amb els dies
tatxats. I a la fi quan s’apropés l’hora, invocar un encanteri d’un llibre
secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure’t sortir volant
per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença
avall. Com m’hagués agradat, Salvador..!!!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">(Joan Isaac, Juny 2017)<o:p></o:p></span></div>
Immahttp://www.blogger.com/profile/11066212885275871142noreply@blogger.com0