Detesto aquest corrent higienista
hipòcrita que ens envaeix. Fotografies esfereïdores als paquets de tabac ens
adverteixen dels seus perills i la seva toxicitat, i contínuament ens assetgen
els avisos sobre els riscos de l'alcohol o del sexe. Aquests petits plaers que
des de sempre ens han ajudat a fer la vida una mica més suportable de cop s'han
convertit en quasi una sentència de mort. És indubtable que el consum excessiu
d'aquests petits regals de la naturalesa poden arribar a ser perillosos per a
la nostra salut, però encara són molt més perillosos els humans que adverteixen
de la seva toxicitat i alhora s'aprofiten i lucren amb una hipocresia sense
límits del seu consum. Jo des de fa temps intento fugir de la toxicitat humana.
No m'agrada la gent tòxica, la gent que dona mal rotllo, la gent que intriga,
la que provoca enfrontaments i violència. No tinc escrúpols a l'hora de fer-los
fora de la meva vida. Quan era més jove, un cert sentit de la culpa o una
vergonya mal entesa em portava a ser molt més tolerant que ara. Ara no ho sóc
gens. M'agrada la bona gent, la que enriqueix la meva vida, i sóc cada cop més
selectiu i exigent amb el paisatge humà del qual vull envoltar-me. Només cal
llegir el diari o veure la televisió per adonar-se fins a on pot arribar la
toxicitat humana. Jo per si de cas passo el full o apago l'aparell abans
d'intoxicar-me massa. La vida saludable no consisteix en calçar-nos unes bambes
de bon matí i posar-nos a córrer com posseïts, respirant l'aire contaminat de
les grans ciutats. La vida saludable consisteix en llegir, escoltar música i
practicar l'art de la conversa. Consisteix en envoltar-se de bona gent, de bons
amics, de somriures i abraçades sinceres. Jo continuaré gaudint d'aquests
petits plaers que em dona la vida sense llegir les advertències catastrofistes,
i que sigui el que Déu vulgui. Prefereixo aquesta toxicitat.
(Joan Isaac, Juliol 2017)
Somriures i més Somriures, pel final.
ResponElimina