EL FARONER DEL SILENCI

Si hi ha algun ofici que m’ha produït sempre una fascinació especial, aquest és el de faroner. Són moltes les referències literàries i musicals que evoquen aquests vigilants de l’infinit. Sánchez Piñol estructura la seva novel·la “La pell freda” entorn a la solitud d’un personatge perdut en una illa remota, un home que fuig del món per refugiar-se en un paratge solitari i llunyà de tot. Serrat diu en una preciosa cançó que prefereix “el farero de Capdepera al vigía de Occidente”, o el poema de Miquel Desclot " El faroner del cap de Creus" musicat per el grup Coses. Què té de fascinant aquest ofici que tantes novel·les i cançons ha inspirat al llarg del temps?

Jo he fet de l'observació de la vida una de les meves passions. Potser per això sento veneració per aquests personatges solitaris. M’agrada el silenci i la solitud, observar la vida des de la immobilitat. Cada dia del món, a les 8,30 h baixo a prendre un cafè a sota de casa meva, a la terrassa d’un bar preciós que és diu El cafè de les paraules. És un bar d'una bellesa única, decorat amb un gust exquisit que recorda els bistrots parisencs de Saint-Germain-des-Près. La Carme, la propietària, és una dona d'edat indefinida que vesteix sempre de negre. És amant de la literatura i la fotografia i això es fa evident en la decoració del local, adornat amb fotografies en blanc i negre i cites literàries. Cadires i tamborets “Thonet” i butaques d’antiquari creen un ambient que convida al silenci i al recolliment. A diferència de les terrasses de la majoria dels bars, totes tan impersonals, totes amb les mateixes taules i cadires metàl·liques, aquesta terrassa té el mobiliari de ferro forjat negre i tendals també negres, i això li dona una elegància especial.

Jo observo la vida des de aquesta terrassa cada matí, ordeno idees i agendes i, sobretot, observo com passa la vida pel meu davant. Soc un faroner urbà que divisa la infinitud humana des del meu silenci expectant. Escenes que es repeteixen com un “déja vu” amb els mateixos personatges dia rere dia. Escruto cadascuna de les mirades, cadascun dels gestos de la gent i elaboro teories sobre les seves vides. Sento converses indiscretes de primeres cites. La vida passa pel meu davant com el mar infinit dels faroners i encenc focs petits per orientar la meva vida per evitar que els esculls del dolor posin fi a la meva singladura vital. Desplego cartes marines per trobar la millor ruta cap a la meva felicitat, i ho faig en silenci, sempre en silenci, com els faroners de les illes oblidades.