MIRAR CAP AL CEL

La Ivanna Ferrari és una jove estudiant de l’últim curs d'arquitectura a la Universitat de Bolonya, a Itàlia. Està preparant un treball de final de carrera sobre el modernisme. Sempre li ha entusiasmat l'arquitectura modernista i ha decidit visitar Barcelona per veure de prop les joies arquitectòniques que ha vist mil vegades en fotografies i reportatges als mitjans de comunicació italians. És el primer cop que visita la ciutat i desconeix la seva xarxa de transport públic. Per això ha preferit agafar un bus turístic, concretament el que recorre la ruta Nord, per tenir una primera visió panoràmica dels edificis modernistes més importants. Junt a una munió de turistes japonesos, la Ivanna comença el seu periple per la ciutat. La contempla des del segon pis del bus turístic, mentre una suau brisa de mar li acarona les espatlles.

Des que el món és món, l’home ha tingut la necessitat de mirar cap al cel. Al cel, l'home hi ha buscat respostes als misteris de la vida i de l’univers. La invenció del sextant va suposar una revolució per als grans navegants portuguesos, holandesos, espanyols i catalans. Mesurant l’alçada dels estels, aquest giny permetia saber exactament la posició de les naus en les grans travesses dels descobridors per les infinites rutes marines. L'arquitectura és una ciència que necessita d’aquesta mirada zenital per ser admirada. Els zigurats mesopotàmics, les piràmides egípcies i asteques o les grans catedrals gòtiques europees s’enlairen sempre cap al cel, com si volguessin tocar Déu. Quan pensem en els nostres morts sempre mirem cap al cel, com si fos el destí final pel seu repòs etern.

La gent que treballa al camp sap molt bé de què parlo, perquè la seva subsistència depèn del cel. L’observació del cel a primera hora del matí els permet, gràcies a una saviesa ancestral, preveure els possibles perills per a les seves collites i prendre les mesures més adients per protegir el fruit del seu duríssim treball. Deia Bigas Luna que les coses més importants que fem els catalans sempre les fem mirant en direcció al cel: admirar els castells humans, beure en porró o menjar calçots. Els humans construïm telescopis cada cop més potents per observar l’univers i ens emocionem quan sentim la notícia que en una llunyana galàxia s’han trobat planetes teòricament habitables com el nostre. Necessitem mirar cap al cel, sempre ho em necessitat per reafirmar la nostra identitat terrenal. Algú s’imagina passejar per la Cinquena Avinguda de Nova York i no alçar la vista cap al cel?

Després d'una hora de viatge, la Ivanna torna al punt d’inici de la visita, i s'apropa a una guia turística i es queixa de la brevetat del trajecte. Li exigeix un full de reclamacions, on vol fer constar la seva queixa per la mala qualitat del servei. Molt amablement, la guia li respon que el bus turístic ha fet el seu trajecte habitual amb les parades corresponents, i li recomana que en una propera visita, desconnecti el seu telèfon mòbil, i deixi de mirar la pantalla. Disgustada amb la resposta, la Ivanna s'allunya de la parada del bus turístic amb el mòbil a les mans. Explica l'incident a una amiga per WhatsApp i en un pas de zebra, un cotxe comercial d’una operadora de telefonia l'atropella i la deixa greument ferida.Un sanitari del 112 recull de l’ asfalt el seu mòbil d’ última generació amb la pantalla esquerdada i el posa dins una bosseta de plàstic.

Joan Isaac