Tafanejo en un mercat de llibre
vell, un matí de diumenge de primavera. He trobat una postal antiga d'aquesta
ciutat dels mils prodigis. Li trec la pols amb els dits i l'acarono amb la
mirada. Després miro al meu voltant i m'adono que d'aquell somni ja no queda
res dempeus. Només brutícia i soroll de sirenes, i gent maleducada xafardejant
als mercats dels colors i les olors delicioses. Una traça de la pols de la
postal s'ha quedat entre els meus dits, com un rastre de vida. Porto a la
butxaca, dins d'un sobre, la bellesa en blanc i negre.
(Joan Isaac, Maig 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada