CARTA A LA MARE, QUARANTA-CINC ANYS DESPRÉS...

Saps mare, ahir el Padre (...) després del pati em va dir que volia veure’m al seu despatx. Després del partit de futbol, on per cert varem guanyar els xulos de l’altra classe, jo estava molt suat i vaig anar als lavabos i em vaig rentar la cara i pentinar per anar net i polit al seu despatx. Mentre pujava les escales, estava preocupat perquè no sabia perquè volia veure’m. Les notes eren molt bones durant el curs, i que jo sapigués no m’havia barallat amb cap company, ni havia fet cap malifeta. Em vaig cordar la bata fins el botó del coll, vaig trucar a la porta del seu despatx i em va obrir somrient. Passa, passa Joan t’esperava....

Mai havia entrat en aquell despatx, era fosc, ple de mobles antics i només una petita llum damunt de la taula il·luminava l’ambient. El Padre (...)  va encendre un cigarret i em va dir que segués a una cadira en front seu, feia fred i sentia ploure darrera la finestra amb la persiana baixada quasi del tot. De cop es va aixecar i va començar a donar voltes al meu voltant, fumava molt i el fum era com una boira espessa que em molestava als ulls. Va preguntar-me si sabia perquè estava allí, i jo li vaig dir que no, i de cop vaig tenir por, mare.... Em va dir que no m’espantés, que simplement volia preguntar-me si ja coneixia tots el racons del meu cos i si m’havia tocat. Vaig sentir molta vergonya i molta por al mateix temps, i jo només pensava en tu, mare, i tenia ganes de sortir d’aquell lloc i abraçar-te. Va parlar-me de Déu, del pecat i de moltes coses que jo no entenia. Es va acostar a mi, i em va dir que tenia el cabell molt suau i em va acaronar el cap  i la cara, i jo només pensava en tu, mare....

Després em va començar a tocar el coll i les orelles, mentre em seguia parlant de  Déu i el pecat, i jo només pensava en tu, mare..... Li vaig dir que arribaria tard a classe i que volia marxar amb els companys i ell em va respondre que no em preocupés perquè ja havia parlat amb el professor. Em va demanar que m’assegués a la seva falda i jo només pensava en tu, mare...... Mentre em parlava d’una cosa que es diu algo així com puresa o castedat, va començar a suar molt i va fer-me un petó als llavis i em parlava de l’amor de Déu, i jo tenia por, mare, i jo li deia "no em toqui", "no em toqui..", mentre plorava. I jo li deia "no em toqui..", "no em toqui..", "no em toqui..", mentre plorava.

Escoles Pies de Balmes anys seixanta, Barcelona.

(Joan Isaac, Abril 2014)