MATER AMATÍSSIMA

Arribarà un dia que et cridaré i no em respondràs. Les meves paraules es perdran en el buit i en el silenci dels nostres espais comuns i estimats. Un cop assumida la tragèdia de la teva partida, des del fons més pregon de la meva memòria floriran de nou els records lluminosos i foscos del meu trànsit vital. Estirat al teu llit, clouré els ulls i em veuré fent tombarelles dins el teu ventre jove, embolcallat en un líquid càlid i amable, i donaré senyals de vida des de dins de les teves entranyes amb el bategar del meu cor petit. Després em veuré arrapant-me als teus mugrons i xuclant el meu aliment dolç i saborós com un nèctar diví. I passaran davant dels meus ulls closos les màgiques nits de Reis, quan em posaves al llit per calmar el meu neguit,, i les vacances d’estiu, els banys a Castelldefels i les nits de Sant Joan. I aquelles bales de vidre meravelloses que em compraves per jugar amb els meus amics del barri. Sense tu mai no hauria fet sonar la campaneta d’aquell cotxe de bombers de les fires, mentre assaboria aquella poma recoberta de caramel que tant m’agradava. Sense tu mai no hauria notat a la panxa les papallones del primer enamorament, ni hauria conegut la infinita emoció davant un cos nu a prop del meu, ni hauria estat maldestre per la inexperiència preciosa de l'adolescent. Sense tu no tindria amics, ni filles ni història. Sense tu no hauria descobert la rebel·lia davant la injustícia, ni hauria llegit mai cap llibre, ni hauria vist la Conquista del Oeste al Cinerama del Paral·lel aquell diumenge a la tarda. Tampoc no hauria sentit l'immens plaer del primer glop de cervesa gelada quan s'està assedegat. Sense tu no hauria descobert la música, que ho omple tot. Ni sabria del mar ni dels deserts, ni hauria sentit un col·lapse emocional davant les Piràmides d’Egipte o del Machu Pichu. Tampoc no hauria passejat per les sales del Museu Jeu de Paume de París, amb els ulls plens de llàgrimes, encerclat de tanta bellesa. I tantes i tantes coses, mare, que mai podré agrair-te encara que visqués cent vides. Sento els teus crits de dolor mentre el meu petit cos avança cap a la llum de la vida i jo faig el possible per no fer-te patir gaire. Aguanta, mare, tot anirà ràpid. Vull néixer un altre cop!