La Ivanna Ferrari és una jove estudiant de l’últim
curs d'arquitectura a la Universitat de Bolonya, a Itàlia. Està preparant un
treball de final de carrera sobre el modernisme. Sempre li ha entusiasmat
l'arquitectura modernista i ha decidit visitar Barcelona per veure de prop les
joies arquitectòniques que ha vist mil vegades en fotografies i reportatges als
mitjans de comunicació italians. És el primer cop que visita la ciutat i
desconeix la seva xarxa de transport públic. Per això ha preferit agafar un bus
turístic, concretament el que recorre la ruta Nord, per tenir una primera visió
panoràmica dels edificis modernistes més importants. Junt a una munió de
turistes japonesos, la Ivanna comença el seu periple per la ciutat. La
contempla des del segon pis del bus turístic, mentre una suau brisa de mar li
acarona les espatlles.
Des que el món és món, l’home ha tingut la
necessitat de mirar cap al cel. Al cel, l'home hi ha buscat respostes als
misteris de la vida i de l’univers. La invenció del sextant va suposar una
revolució per als grans navegants portuguesos, holandesos, espanyols i
catalans. Mesurant l’alçada dels estels, aquest giny permetia saber exactament
la posició de les naus en les grans travesses dels descobridors per les
infinites rutes marines. L'arquitectura és una ciència que necessita d’aquesta
mirada zenital per ser admirada. Els zigurats mesopotàmics, les piràmides
egípcies i asteques o les grans catedrals gòtiques europees s’enlairen sempre
cap al cel, com si volguessin tocar Déu. Quan pensem en els nostres morts
sempre mirem cap al cel, com si fos el destí final pel seu repòs etern.
La gent que treballa al camp sap molt bé de què
parlo, perquè la seva subsistència depèn del cel. L’observació del cel a
primera hora del matí els permet, gràcies a una saviesa ancestral, preveure els
possibles perills per a les seves collites i prendre les mesures més adients
per protegir el fruit del seu duríssim treball. Deia Bigas Luna que les coses
més importants que fem els catalans sempre les fem mirant en direcció al cel:
admirar els castells humans, beure en porró o menjar calçots. Els humans
construïm telescopis cada cop més potents per observar l’univers i ens
emocionem quan sentim la notícia que en una llunyana galàxia s’han trobat
planetes teòricament habitables com el nostre. Necessitem mirar cap al cel,
sempre ho em necessitat per reafirmar la nostra identitat terrenal. Algú
s’imagina passejar per la Cinquena Avinguda de Nova York i no alçar la vista
cap al cel?
Després d'una hora de viatge, la Ivanna torna al
punt d’inici de la visita, i s'apropa a una guia turística i es queixa de la
brevetat del trajecte. Li exigeix un full de reclamacions, on vol fer constar
la seva queixa per la mala qualitat del servei. Molt amablement, la guia li
respon que el bus turístic ha fet el seu trajecte habitual amb les parades
corresponents, i li recomana que en una propera visita, desconnecti el seu
telèfon mòbil, i deixi de mirar la pantalla. Disgustada amb la resposta, la
Ivanna s'allunya de la parada del bus turístic amb el mòbil a les mans. Explica
l'incident a una amiga per WhatsApp i en un pas de zebra, un cotxe comercial
d’una operadora de telefonia l'atropella i la deixa greument ferida.Un sanitari
del 112 recull de l’ asfalt el seu mòbil d’ última generació amb la pantalla
esquerdada i el posa dins una bosseta de plàstic.
Joan
Isaac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada