Com m’hagués agradat passar
l'última nit amb tu en aquesta cel·la angoixant i estreta que ara trepitjo, i
parlar de la vida i de la mort i dels somnis aconseguits i dels que et quedaven
per acomplir. Jugar amb tu la darrera partida d’escacs i deixar-me guanyar
sabent-me guanyador, i buidar junts aquella darrera ampolla de vi de dubtosa
qualitat. Arrencar-te un somrís amb algun acudit dolent i abraçar-te l’ànima
entre aquestes quatre parets plenes d’escrits i calendaris amb els dies
tatxats. I a la fi quan s’apropés l’hora, invocar un encanteri d’un llibre
secret i ancestral per convertir-te en un ocell blanc i veure’t sortir volant
per la finestra, seguint el teu vol amb la mirada mentre et perds Entença
avall. Com m’hagués agradat, Salvador..!!!
(Joan Isaac, Juny 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada