No hi ha cosa que més em repugni
que l'ostentació. Hi ha qui necessita a qualsevol preu exhibir davant els
altres el que tenen i no el que són. Suposo que és un mecanisme psicològic
d'autodefensa que vol provocar als febles l'atàvic pecat capital de l'enveja.
En el fons, l'ostentació material amaga una immensa pobresa emmascarada. He
conegut comptades persones que fessin ostentació de la seva riquesa
intel·lectual. No solen fer-ho aquells que han fet de la cultura una fortuna
incalculable, de la sensibilitat i del saber la seva raó de viure. M'agrada
envejar aquesta riquesa, m'agrada aprendre d'aquells que són rics pel que són i
saben, més que pel que tenen. Com m'hagués agradat asseure'm a l'Àgora d'Atenes
i escoltar els vells filòsofs grecs i aprendre en silenci de les seves
paraules! Ells ostentaven pobresa, humilitat i saviesa infinita. Només existeix
una llista Forbes dels més rics. No hi ha cap llista dels més savis i cultes.
Jo proposo aquesta: Sòcrates, Aristòtil, Leonardo da Vinci, Newton, Mozart,
Vivaldi, Vincent Van Gogh, Jacques Brel, Joan Salvat-Papasseit, Gandhi, Martin
Luther King, el pare Vicenç Ferrer..... Quanta riquesa, Déu meu!!!
(Joan Isaac, Juny 2017)
Totalment d´acord amb Tu, i en aquesta llista i faltes Tu.
ResponEliminaTotalment d´acord amb Tu, i en aquesta llista i faltes Tu.
ResponElimina