PESCADORS DE PLATJA

Admiro la paciència i la meticulositat dels pescadors de platja. Arriben quan els capvespres s'apropien del món. A aquestes hores el mar s'encalma i el cel s'acoloreix  com per encanteri. Sembla que el mar els esperi per conversar amb ells en silenci. Planten les seves canyes a la sorra, encara calenta, arran de les últimes onades que arriben exhaustes a la platja. Preparen els estris delicadament, saben que la precisió és un secret important per enganyar algun peix famolenc i perdut. Treuen de les seves caixetes els hams traïdors on hi posaran els esquers més adients. Juguen amb l'engany. Saben perfectament els gustos més sibarites de cada espècie. En un exercici harmònic arquegen compassadament el seu cos per llençar a la distància justa les seves canyes subtils i resistents. El soroll delicat i penetrant del fil de pescar alliberat del carret és l'inici de l'espera, d'una llarga i incerta espera. S'asseuen en cadires de platja i esperen aquella vibració imperceptible que només ells saben distingir de les altres allí on acaba la canya i comença el fil. Els pescadors de platja estan davant del mar i es passen les hores mirant el cel. Sempre miren el cel.

(Joan Isaac, Maig 2017)