He vist cent vegades l'escena.
Meryl Streep convida Clint Eastwood a prendre una tassa de cafè al porxo de
casa seva, molt a prop dels ponts de Madison. La seva mirada torturada pel
dolor del dubte i de la culpabilitat. A la fi sucumbeix a la seducció de l'amor imprevist i es deixa
endur per la passió desfermada. La fidelitat imposada per aquesta societat
hipòcrita i cristiana no és res més que un parany diabòlicament dissenyat per
culpabilitzar l’amor sense barreres. Quin Déu pot condemnar l'amor que ell
mateix proposa als evangelis? Quin Déu pot condemnar els infidels que s’estimen
i els petons més dolços dels amants furtius? Qui estigui lliure de pecat que
tiri la primera pedra, i qui digui: “A mi no em pot passar”, que ho digui amb
la boca petita.
(Joan Isaac, Maig 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada