L’OFICI D’ARTISTA

M'he passat la vida buscant el reconeixement dels altres. Aquest ofici d'artista és en el fons un exercici complex d’egoisme profund. Ningú no té l’obligació de reconèixer el valor de l'acte creatiu d’un artista. A emocionar no s’aprèn a les escoles. En tot cas, a les escoles d'art es pot perfeccionar la tècnica creativa. El veritable valor de la creació és l'emoció que pot transmetre. Sense emoció no hi ha ni art ni artista. En la emoció rau l’únic sentit que té l'art. Veure lliscar una llàgrima en uns ulls d'algú mentre escolta una cançó, mira un quadre, o llegeix un llibre. Aquest és l’èxit de l'artista. Només per això val la pena intentar-ho sempre de nou, malgrat les nits d'insomni de l'artista que se sent incomprès. El patiment és infinit però quan és capaç d'arrencar una llàgrima, de generar un calfred, o d'eriçar el pèl d'un  braç anònim, l'artista toca la glòria amb els dits.  L'efímera glòria que he sentit poques vegades. I ara perdoneu, us he de deixar, acabo de tenir una idea: estimar-me més a mi mateix, aquest es el repte.

(Joan Isaac, Maig 2017)