TOXICITATS

Detesto aquest corrent higienista hipòcrita que ens envaeix. Fotografies esfereïdores als paquets de tabac ens adverteixen dels seus perills i la seva toxicitat, i contínuament ens assetgen els avisos sobre els riscos de l'alcohol o del sexe. Aquests petits plaers que des de sempre ens han ajudat a fer la vida una mica més suportable de cop s'han convertit en quasi una sentència de mort. És indubtable que el consum excessiu d'aquests petits regals de la naturalesa poden arribar a ser perillosos per a la nostra salut, però encara són molt més perillosos els humans que adverteixen de la seva toxicitat i alhora s'aprofiten i lucren amb una hipocresia sense límits del seu consum. Jo des de fa temps intento fugir de la toxicitat humana. No m'agrada la gent tòxica, la gent que dona mal rotllo, la gent que intriga, la que provoca enfrontaments i violència. No tinc escrúpols a l'hora de fer-los fora de la meva vida. Quan era més jove, un cert sentit de la culpa o una vergonya mal entesa em portava a ser molt més tolerant que ara. Ara no ho sóc gens. M'agrada la bona gent, la que enriqueix la meva vida, i sóc cada cop més selectiu i exigent amb el paisatge humà del qual vull envoltar-me. Només cal llegir el diari o veure la televisió per adonar-se fins a on pot arribar la toxicitat humana. Jo per si de cas passo el full o apago l'aparell abans d'intoxicar-me massa. La vida saludable no consisteix en calçar-nos unes bambes de bon matí i posar-nos a córrer com posseïts, respirant l'aire contaminat de les grans ciutats. La vida saludable consisteix en llegir, escoltar música i practicar l'art de la conversa. Consisteix en envoltar-se de bona gent, de bons amics, de somriures i abraçades sinceres. Jo continuaré gaudint d'aquests petits plaers que em dona la vida sense llegir les advertències catastrofistes, i que sigui el que Déu vulgui. Prefereixo aquesta toxicitat.

(Joan Isaac, Juliol 2017)