UNA ORQUESTRA BALINESA

He d'admetre que d'uns anys ençà he perdut l'interès per viatjar. Durant molts anys de la meva vida, viatjar ha estat un dels plaers que més satisfacció em donava. He trepitjat països de tots els continents, llevat d'Oceania. Viatjar significava per mi perdre les referències de la meva realitat quotidiana, del meu paisatge i del meu cercle humà. Recordo la intensíssima emoció que em produïa descobrir nous paisatges i fesomies diferents, escoltar músiques desconegudes i gaudir de sabors i olors insospitats. Sentir la musicalitat d'altres llengües i la seva entonació exòtica i intentar comprendre com altres cultures afrontaven els grans misteris de la vida i la mort. Potser viatjava per respondre'm a mi mateix preguntes sobre l'existència mateixa, buscant solucions als meus dubtes més antics que no tenien resposta en el meu hàbitat quotidià. El món actual tendeix a la uniformitat més avorrida. Aquesta globalització que ens ve imposada provoca inexorablement la pèrdua de la identitat dels pobles i les cultures, i porta tristament a una pobresa cultural preocupant. Segurament l'últim vestigi no contaminat deu trobar-se en algunes tribus aïllades de l'Amazònia que viuen en un món paral·lel, alienes als nostres paràmetres econòmics i socials. De què serveix viatjar si ja des de l'inici et fan sentir com un delinqüent als controls, cada cop més surrealistes, dels aeroports de tot el món? De què serveix fer milers de kilòmetres per trobar les mateixes botigues de roba que tens al costat de casa? De què serveix viatjar per trobar-te les mateixes cadenes de restaurants i escoltar la mateixa música que escoltes habitualment? L'altre dia, sense anar més lluny, regirant al meu ordinador, vaig descobrir una orquestra balinesa tocant “Despacito” amb els seus instruments autòctons i bellíssims. Sempre m'ha molestat molt aquella frase de la gent que torna de l'Índia, o d'algun país africà, i diu: "És molt bonic però hi ha molta misèria". Què busca aquesta gent en el viatge? Decididament, prefereixo perdre'm en alguna llibreria especialitzada i devorar guies de viatge, i imaginar-me alguna cultura encara no contaminada. I viatjar mentalment, que és molt més econòmic i enriquidor. Què voleu que us digui, no em ve gens de gust degustar un pa amb tomàquet (segurament perfectament preparat) al bell mig de Manhattan i explicar-ne l'experiència.

(Joan Isaac, Juliol 2017)